TU I JO SOM TRES

Sexe tàntric, l'estelada i Las Ketchup

Pintoresca aventura de Carme Ruscalleda amb una família tàntrica de Sant Feliu de Guixols

zentauroepp55042619 monegal200921162414

Acaba d’estrenar TV-3 la segona temporada de Persona infiltrada. S’ha de ressaltar que aquest joc d’endevinació detectivesca l’han millorat molt. Han entès que els ganxos d’aquest programa són dos: el pintoresquisme de la família elegida, que és on s’amaga l’infiltrat, i la simpatia del personatge famós que ha de descobrir-lo. En aquesta arrencada han elegit Carme Ruscalleda perquè faci les tasques investigatives, tipus Miss Marple o Jessica Fletcher. ¡Ah! Carme Ruscalleda, a més de ser una xef colossal, té el do de saber concitar empatia. I la família que li han buscat perquè la investigui també ha sigut un encert. És un grup familiar realment original i cridaner. Sobretot, la parella sènior, els pares. Habiten en una bonica casa de Sant Feliu de Guíxols, sobre un monticle. Presideix l’entrada una estelada de considerables proporcions que oneja sobre pal. Aquesta parella, jubilats en l’actualitat, són devots de la vida tàntrica.

Sexe tàntric inclòs. A la Carme, tot just arribar, li van ensenyar uns delicats grans de vidre, penjolls, polseres, detallets, i li deien: «Mira, mira, ¿veus? aquest penjoll representa una vagina». I la Carme mirava amb molta atenció i els advertia: «Doncs que aquí falta el punt G. Pinteu-li el punt G. ¡Brilli, brilli!». O sigui, perquè veiessin que la gent de Sant Pol de Mar són perspicaços i llestos. El que més va sorprendre a Carme Ruscalleda va ser quan es va posar a investigar els armaris del dormitori d’aquesta parella de Sant Feliu. Va obrir tots els calaixos, ho va mirar tot i va assenyalar: «Ni rastre de roba interior. Ni calces, ni calçotets... És molt estrany». ¡Ahh! En aquell domicili, es va fer un gran silenci. Es pot pensar que en el món tàntric se circula amb més facilitat.

Notícies relacionades

Però potser el més iridescent va ser quan van practicar sexe tàntric, tots virtuosament recollits en una habitació plena d’encens i penombra. De penetracions no n’hi va haver, d’això no, però es refregaven els cossos els uns contra els altres, es feien massatges de forma delicada i un clima de suau bacanal religiosa els envoltava. I el més bonic: per ballar a gust van posar la cançó Tengo un novio tántriko a tota pastilla. ¡Ahh! Va ser un cop magnífic: l’estelada onejava a l’entrada amb alegria, al ritme del grup cordovès Las Ketchup. Això és integració, agermanament, vertebració, sí senyor. Que en prenguin nota els polítics.

Inicia sessió 0 Comentaris

El futur de Twitch

‘Els Òscars’