24 d’oct 2020

Anar al contingut

presentadora de l''info k'

Laia Servera: «En altres països no es posa en dubte que un informatiu infantil parli de qualsevol tema»

El programa del Super 3 va ser, al març i al maig, l'espai més vist a la web de TV-3

«La majoria de crítiques a l''Info K' han sigut per una barreja d'ignorància i mala llet», afirma la periodista

Marisa de Dios

Laia Servera: «En altres països no es posa en dubte que un informatiu infantil parli de qualsevol tema»

La pandèmia del coronavirus trastocarà, d’aquí a unes setmanes, la tradicional tornada al col·le. Coincidint amb la reobertura de les escoles també tornarà l’‘Info K’, l’informatiu juvenil del Super3 que, durant la crisi sanitària i amb els nens sense poder trepitjar les aules, va veure com la seva audiència es disparava: al març i al maig va liderar el rànquing de programes més vistos a la web de TV-3. La seva presentadora, Laia Servera, reivindica que als nens «se’ls pot explicar tot, però no ensenyar-los tot».

¿Els va sorprendre aquest èxit d’audiència?

Va ser una sorpresa agradable. Tot i que després, pensant-ho, ens imaginem diferents raons, perquè hi ha coses que venen donades per la situació i els hàbits de consum. L’especial sobre el coronavirus va ser el programa més vist de la casa a les xarxes, no només per nens, sinó per tota mena de públic. Creiem que és perquè nosaltres sempre buscarem el perquè de tot. Aquesta és una necessitat que tenim els adults i que, en el dia a dia, potser no podem assumir, però quan passa una cosa important tots requerim aquest tipus d’informació.

¿Tornaran al setembre amb moltes novetats? 

Teníem moltes coses al cap, però aquest any hem après que les previsions no són bones. Ni tan sols sabem si farem el programa des de casa o des del plató però, si reobren les escoles, tornarem amb un especial de la tornada al col·le.

Durant el confinament van reinventar el programa, incorporant seccions i fent-lo des de la cuina de casa seva. 

I passi el que passi, mantindrem algunes novetats que vam incorporar durant la pandèmia. Però no ens reinventem de zero, sinó que potenciem aquelles eines que pensem que s’adequaven més a la situació d’aquell moment.

¿Com quines? 

Com l’espai ‘Explica’m coses’, en què els nens ens fan preguntes, o la secció en què ens expliquen les seves aficions, perquè creiem que és molt motivador de cara a la resta. En el programa també parlem molt de les emocions, perquè els pedagogs i psicòlegs insisteixen que per als nens és important verbalitzar-les, sobretot en cas de notícies angoixants, com la de la pandèmia.

El ‘feedback’ amb la seva audiència va augmentar durant el confinament. ¿Què van veure que preocupava més els nens? 

El que nosaltres percebem per tots els missatges que ens arribaven és que a ells no els preocupava haver canviat el seu dia a dia, no tenien aquesta angoixa que teníem els adults. En canvi, el que sí que han disfrutat molt, i ens ho han expressat reiteradament, és el contacte familiar. És tan trist i bonic com això. Han disfrutat molt de la companyia i atenció dels pares i el que més els ha fet patir és la falta de contacte amb els avis.

L’‘Info K’ ja té habitualment un component pedagògic, que s’ha multiplicat durant la pandèmia amb els nens sense classes. 

Nosaltres fem un informatiu i expliquem l’actualitat als nens, però amb una mica de trampa. Perquè, en el fons, no ens interessa tant el fet puntual que ha passat, l’actualitat que caduca, sinó tot el context cultural que l’envolta. Si Trump parla de Jerusalem, no ens interessa tant el que ha dit, sinó explicar on és la ciutat, per què hi ha un conflicte, i si és necessari ens remuntem a 2.000 anys enrere i parlem de geografia, religions i història. 

Aporten unes bases culturals a la seva audiència. 

Ens movem en el camp de què podem aprendre del que ha passat ara. Potser d’aquí a 10 anys, la nostra audiència no recordarà d’aquesta notícia, però sí que li servirà tot el context, perquè no caduca. El podran utilitzar quan siguin adults per interpretar altres notícies d’actualitat i tenir un ‘background’ i una opinió al respecte. Així que durant aquests mesos no ha augmentat la nostra vocació pedagògica, perquè sempre expliquem les notícies per aprendre, però potser moltes famílies que ens han descobert durant el confinament ens han aprofitat per aquest vessant pedagògic.  

¿És un repte fer un informatiu tan diferent, tenint en compte que la seva audiència principal són nens i joves? 

Vam començar fa gairebé 20 anys, fent un informatiu molt més convencional però, amb el temps, hem anat modificant la nostra manera de fer i ara, editorialment, és molt més lliure.

¿En quin sentit? 

Nosaltres no tenim l’obligació de seguir les convencions típiques d’un informatiu. Un dia hi pot haver una notícia política que es considera molt destacada i nosaltres preferim obrir amb un cometa. Perquè si li preguntes a un nen, segur que li interessa més el segon. I, si el mires amb distància temporal, possiblement seria més important aquell dia que el que havia dit el polític de torn. Així que podem escollir les notícies que explicarem d’una forma molt més lliure.

«Ens agrada incloure diferents disciplines per despertar diferents motivacions en els nois»

Laia Servera

Presentadora de l’‘Info K’

Poden sorprendre cada dia més la seva audiència. 

I això agrada als nens, perquè no tenen l’estructura estàndard d’un informatiu, que cada dia és més o menys la mateixa llevat que passi una cosa extraordinària. A més, ens agrada incloure diferents disciplines per despertar diferents motivacions en els nois. Li donem gairebé el mateix valor a pràcticament totes les disciplines i cada dia podem obrir amb una cosa molt diferent, des d’una notícia política o internacional a un eclipsi o una obra de teatre.

Per a un periodista, ¿és més difícil fer un informatiu així que un de convencional? 

Quan coneixes molt alguna cosa i saps els detalls, sempre et sembla més complicat que la resta. En tot cas, fàcil no és. Perquè no és el mateix explicar que hi ha hagut una explosió a Beirut i quedar-se allà que explicar on és Beirut, per què s’ha produït l’explosió i si podria passar aquí, que és una cosa que els nens de seguida es pregunten. És feina addicional que l’‘Info K’ no es pot saltar. I requereix molta informació i que qui ho expliqui domini molt el tema.

¿Als nens els ho podem explicar tot? Perquè de vegades tendim a sobreprotegir-los.

A l’‘Info K’ tenim la premissa que es pot explicar tot, però no ensenyar-ho tot, perquè creiem que algunes imatges poden ser pertorbadores i generar traumes i angoixes als nens. En canvi, amb les informacions no passa això. Sobretot, tenint en compte que aquestes notícies que evitem donar-los els arriben per altres costats, descontextualitzades, i amb paraules que no van adreçades a ells. I els generen por, perquè no les entenen.

¿Com aborden aquests casos de notícies que poden ser dures per a la seva audiència?

Per exemple, quan a Síria van utilitzar armes químiques i van morir molts nens no sabíem si explicar-ho o no. Vam trucar a les escoles per preguntar si els nens en parlaven i ens van dir que sí. Evidentment, no podíem ensenyar cap imatge. I vam pensar: ¿podem extreure d’aquesta notícia un element que no caduqui i que els nens puguin utilitzar d’aquí a uns anys si passa una cosa similar?

¿I què van trobar?

La convenció de Ginebra, que explica que hi ha una sèrie d’armes que ni tan sols es poden utilitzar en una guerra, que no es pot atacar la població civil, que els presos han de tenir una vida digna... Vam parlar amb Unicef, Creu Roja, Save the Children... Només que els nens sàpiguen que existeix la convenció de Ginebra i que utilitzar aquestes armes està prohibit, afegim al sentiment de tristesa el de la indignació.

I desperten el seu esperit crític.

I el seu desig de voler lluitar contra les injustícies. Si, de gran, aquest nen decideix treballar en una oenagé, ser advocat o polític perquè no vol que es repeteixi aquest cas, ja tenim una cosa positiva. O simplement fem que ho sàpiguen. I si, a més, tots els nens que el dia abans havien vist aquesta notícia tan pertorbadora ara l’entenen i saben que està prohibit i que s’està buscant els culpables, els dona tranquil·litat.

«Als nens se’ls pot explicar tot, però no ensenyar-los tot»

Laia Servera

Presentadora de l’‘Info K’

És a l’‘Info K’ des dels seus inicis, fa gairebé 20 anys, tot i que no debutés com a presentadora fins al 2016. ¿Es planteja un canvi?

Quan vaig entrar a la tele m’atreia una corresponsalia, sobretot a l’Orient Mitjà, perquè era la meva especialització per estudis. Però vaig arribar a l’‘Info K’ gairebé per casualitat i em va apassionar perquè cada dia aprenem de mil disciplines. A més, és molt enriquidor treballar amb nens, perquè ens escriuen i ens expliquen coses. Ens passa una mica com als professors, que poder transmetre coneixement és molt agraït. Quan m’han ofert altres coses he dit que no pel moment vital en què estava, però les portes sempre estan obertes per a tot.

Malgrat ser un informatiu infantil, l’‘Info K’ no s’ha deslliurat de crítiques a l’abordar temes polítics.

La primera vegada, amb el tema de la Via Catalana, ho vam analitzar a fons per veure si no ho havíem explicat bé i no hi vam trobar res. El que puc assegurar és que ens enfrontem al tema de forma absolutament honrada i sincera. Tot i que pots fer-ho així i equivocar-te, evidentment. Vaig arribar a la conclusió que la majoria de crítiques van ser per una barreja d’ignorància i mala llet.

¿Ignorància sobre el programa?

Sí. Les crítiques ens van arribar des de llocs on no es fan informatius infantils. No podien entendre que en un espai infantil es parlés d’una notícia d’actualitat. Però és que el dia abans estàvem parlant de l’ús d’armes químiques en un conflicte internacional, tema que considero més delicat.

En països com el Regne Unit, Holanda, Austràlia i França tenen el seu ‘Info K’. Al Canal 24 Hores de TVE i Canal Sur en van tenir un, però no va durar gaire.

És molt important que hi hagi la cultura de l’informatiu infantil. En altres països en tenen des de fa molts anys i en cap cas es posa en dubte que parlin de qualsevol tema. De fet, hi ha una tesi doctoral que analitza els informatius infantils a Europa i l’‘Info K’ és el que menys parla de política de tots, i això que hem tingut uns anys bastant mogudets. 

¿Per què prioritzen altres temes?

Perquè parlem més de ciència, art o qüestions socials. No és que no considerem la política interessant. Però amb la Via Catalana va passar una cosa molt greu que ens va obligar a fer una correcció editorial. Els mitjans que ens van criticar van agafar els nens que havien aparegut a l’‘Info K’, que nosaltres protegim molt i no traiem sense un permís explícit dels pares, i els van treure amb noms i cognoms en portada, dient on treballaven els seus pares. I a partir d’aquí vam decidir que amb les notícies relacionades amb el procés no trauríem nens opinant. Tot i que no parlem menys de política per això. La notícia del 12 d’octubre la vam fer igual i no hi va haver crítiques.

Sí que van parlar de l’1-O.

Vam ser l’únic informatiu, no només d’adults sinó infantil, de tot el món que no va treure ni una imatge de les càrregues policials. I encara així hi va haver crítica. En aquella època hi va haver un equip de l’informatiu infantil de la BBC que va fer un especial d’una setmana i, en alguns dels reportatges, els preguntava als nens si eren independentistes o no i per què. Nosaltres aquest debat no el podem fer. En altres temes fins i tot més complexos sí, generem debat perquè els nois desenvolupin les seves idees. Però amb el procés no, tenim por de posar-los en risc.

També els van criticar al parlar dels presos polítics.

Hi va haver una època en què es parlava de presos polítics i els nens no sabien què era. Vam explicar la definició i vam dir que hi havia qui pensava que els polítics catalans ho eren i altres que no, i per què en els dos casos. I llavors li van preguntar a Soraya Sáenz de Santamaría que què pensava que en un programa infantil de TV-3 es digués que els presos catalans eren presos polítics. Però a l’‘Info K’ no ho vam dir, sinó que van agafar el nostre text i van tallar trossos. Allà vam veure que hi havia un component de mala llet, més enllà de la ignorància.

Temes: TV-3