L'assetjament i l''escrache': la fulla d'una navalla

El més interessant d’aquesta aparició de Monedero va ser no obstant la reflexió que li va fer Joaquin Prat Jr. en un moment donat.  Li va preguntar, amb intenció mordaç: «¿Qui va fer servir el terme ‘xarop democràtic’ per referir-se als ‘escraches’ i als assetjaments, Juan Carlos?». ¡Ah! Va ser un recordatori amb sornegueria picant. Es referia Prat a aquella comentadíssima al·locució de Pablo Iglesias en el seu programa Fort Apache (HispanTV) en la qual advertia amb rotunditat: «Els ‘escraches’ són ‘el xarop democràtic’ dels de baix. ¡Benvinguts!». ¡Ah! Va fer un salt Monedero. Va veure de seguida per on anava Prat a l’introduir el terme ‘escrache’. Es va regirar i va exclamar: «¡Un ‘escrache’ és una altra cosa! ¡L’‘escrache’ és la reclamació de justícia dels que no tenen veu! ¡Els ‘escraches’ van néixer a l’Argentina perquè els militars assassins se’n sortien de franc!», i va concloure: «Un ‘escrache’ es fa a qui ha comès una injustícia i t’està fent mal». ¡Ah! En aquesta breu sessió televisiva s’estava obrint de sobte un meló interessant: la línia divisòria entre assetjament i ‘escrache’. No estic tan segur que la diferència estigui tan clara. Crec que a l’assetjament i a l’‘escrache’ els separa només la fulla d’una navalla. N’hi ha que opinen que són simples variacions semàntiques. Diferents noms per a una mateixa actitud.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

Abans d’acabar Monedero va advertir, queixant-se: «Aquí la víctima soc jo, però em tracteu com si fos l’agressor». Hi estic d’acord. La víctima ara ha sigut ell. Això és indiscutible. Però jo reclamo un debat. Tema: l’agressió, l’assetjament, l’‘escrache’ i el xarop democràtic. Des de Catalunya podríem aportar dades.