Normalitzar la crítica, però no l'insult

En els anys 20 i 30 del segle passat una dona revolucionària d’esquerres, indiscutible, anomenada Rosa Luxemburg, mirant la dictadura governamental que s’estava formant a Rússia, advertia: «La llibertat sempre és la llibertat dels que pensen diferent». Convé recordar, des de l’esquerra, aquesta frase mítica.

Notícies relacionades

Duel d’Ana Belén i la seva filla

Tylor Chase, l’exestrella infantil de Nickelodeon que ara viu al carrer

Sobre la normalització de l’insult, aquesta ha sigut una apreciació desbaratada, potser pròpia d’altres temps de la vida d’aquest polític, però que ara, com a vicepresident del Govern, és d’una irresponsabilitat que no s’hauria de permetre. En els últims anys hem vist a la tele, en moltes manifestacions, com alguns insulten els periodistes. Podria semblar que ja estem acostumats a aquest pim pam pum. Em nego a considerar costum l’insult. Que un altíssim membre del Govern transmeti que s’ha de normalitzar l’insult és una de les estratègies més nefastes per a la governabilitat, la convivència i la salut mental d’un país.

I ja posats en el disbarat, altres polítics no s’han pogut resistir a evacuar el seu. El diputat de Vox, Manuel Mariscal, acaba de criminalitzar la sèrie de TVE El ministerio del tiempo perquè fa uns dies van viatjar al futur i deien que el 2028 el president del govern seria Bertín Osborne. Aquí ho vaig explicar. Va ser un cop molt humorístic. Però em temo que explicar-li a aquest diputat què és la ficció televisiva, o la ucronia, és temps perdut.