«¡Estàs enverinant, José María!»

Des del principi aquest aspirant a cuiner s’ha perfilat com el dolent del concurs. Se’l notava disfrutar interpretant aquest paper. Segurament estava desenvolupant una estratègia preconcebuda. El José María es devia documentar abans d’entrar en el xoui devia haver advertit que un dolent, a la tele, és molt atractiu. Un pillastre, un dolent, un brivall, un bergant concita molta atenció a la massa que el mira. Tot i que de vegades pugui provocar irritació, la gent el segueix amb vehemència. Es transforma en focus d’interès. En protagonista. I els que fabriquen el concurs estan encantats i l’animen perquè és un element excitador que eleva els índexs d’audiència. O sigui que el pla del José María en principi semblava un impuls cap al triomf.

Notícies relacionades

TVE es bolca en el Pride BCN

HBO Max Extra Premium Plus

L’error d’aquest concursant ha sigut haver-se equivocat d’objectiu. Les seves trampes, jugades enredaires, males arts i comentaris viperins els ha fet contra els seus propis companys de concurs. El pobre Michael, per exemple, el van expulsar fa unes setmanes per culpa seva. Treballant en equip li preparava malament –a posta– els ingredients dels menús. Li va clavar tantes travetes que el Michael va acabar sense nord i va sortir disparat.

El que ha fet amb la deliciosa concursant Ana és més reprotxable encara. El mateix xef  Jordi Cruz va haver d’encarar-se amb ell i dir-li: «¡Estàs enverinant, José María! ¡Fiques verí! ¡És molt lleig el que fas, molt lleig!». Per sort, l’Ana ha passat a la final malgrat les ensopegades que li preparava el José María. ¡Ah! Això al públic no li agrada. Es passa en un moment de dolent atractiu a odiós insuportable. Crea rebuig. L’audiència el repudia. El José María hauria d’haver llegit els clàssics de la impertinència i la corrosió ben enteses. La maniobra càustica mai ha de ser contra els febles. Són entranyables ocellets. Hauria d’haver apuntat cap amunt. Cap als grans ocells del concurs. Els xefs manaires, i en ocasions fins i tot xulos. Això sí que li hauria agradat al públic.