12 jul 2020

Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Cridi el seu nom, i si no contesta és que ha mort

Ferran Monegal

Cridi el seu nom, i si no contesta és que ha mort


ES DIU MARIÁNGELES. És auxiliar a la residència Parque Coimbra de Móstoles. Vint avis al seu càrrec. Cobra 930 euros al mes. Amb la veu trencada per la indignació, diu: «El que hem passat ha sigut atroç. No teníem cap equip de protecció. Havíem d’obrir la porta i cridar el nom de la persona que hi havia dins, a veure si era viva o si estava morta».

ES DIU MARÍA DEL MAR. A la seva mare li van negar el dret a ser hospitalitzada. Va morir en una residència pública. Deia: «A Madrid s’estaven medicalitzant hotels privats i no s’estaven medicalitzant les residències públiques».

ES DIU AURORA. La seva mare estava ingressada a la residència d’Alcorcón. El que va dir ens va tocar l’ànima: «La van considerar no apta per ingressar-la a l’hospital perquè anava en cadira de rodes. Imagineu-vos el sofriment de sentir que t’ofegues i no poder veure els teus fills ni els teus germans. I el pitjor de tot això és que a sobre ha estat tres dies morta al llit sense que ningú la recollís».

La mort d’avis per la Covid-19 a les residències, a ‘La Sexta columna’

ES DIU MARÍA JOSÉ. És la portaveu de la Coordinadora de Residències 5+1. Va dir: «Vam descobrir un protocol de la conselleria de la Generalitat de Catalunya en què es limitava l’esforç terapèutic en funció de l’edat i les patologies de la persona, que és una manera de dir: als més grans que estan malament no ens els enviïs’. Directors de residències han dit per escrit a les famílies: ‘no el portem a l’hospital perquè no ens deixen’ [...].  S’han comès delictes: denegació d’auxili, omissió del deure de socors, i homicidi imprudent».

Fa unes setmanes, davant les xifres esfereïdores (el 70% dels morts han sigut a les residències) reclamava des d’aquesta columna que la tele tenia l’obligació de fer un monogràfic dedicat a la gent gran morta. La Sexta columna’ (La Sexta) ho va fer divendres. Això és un brevíssim resum del que he vist i sentit. Han inclòs també les indignants gravacions que va aconseguir EL PERIÓDICO i va publicar en primícia. És deure del periodisme que tot això es conegui. El gener del 2013 el món sencer es va indignar davant les declaracions d’aquell ministre cafre de Finances japonès que va dir: «Per alleujar l’economia el que ha de fer qualsevol japonès jubilat és morir-se». Deixo a la seva consideració l’infame paral·lelisme.