TU I JO SOM TRES

Quan la 'Lola d'Espanya' seduïa TV-3

zentauroepp53444889 monegal200517142928

A El Palmar Troya FAQS (Preguntes freqüents, TV-3) han recordat que just aquella nit feia 25 anys de la mort de Lola Flores. I li han tributat un homenatge buscant imatges a l’arxiu, concretament d’aquell programa de La Trinca que es deia No passa res! Va passar una nit de febrer de 1987. Lola Flores va ser la convidada estrella. He revisat el programa. Sencer. Va tenir un èxit apoteòsic. Es va canviar de vestit en dos o tres ocasions per realçar més la seva actuació. Lola va cantar Torbellino de colores vestida amb un vestit color turquesa, de cua. I un ventall blanc que feia volar amb les seves mans com volen els coloms. Aquesta cançó inclou una estrofa treta d’un vers molt bonic («‘No hay en el mundo una flor que el viento mueva mejor que se mueve Lola Flores’») del poeta José María Pemán. És dels pocs versos de Pemán que valen la pena. La majoria de la seva producció estava empantanegada fent odes a Franco i al Moviment Nacional. L’actuació de Lola Flores va ser superba. A l’acabar-se, quan va exclamar «Soc La Lola d’Espanya, ¡d’Espanya!», el públic que omplia el plató de TV-3 es va posar dret i li va dedicar un aplaudiment eixordador. El terra que trepitjava la Lola es va omplir de clavells vermells. Ni un llacet groc entre els assistents. No estaven de moda en aquella època.

Notícies relacionades

¡Ah! A casa ens ha agradat aquest detall que ha tingut el FAQS recordant Lola Flores. No han seleccionat aquesta gran actuació de Torbellino de colores. Han triat un altre moment, xerrant amb La Trinca. Però ha sigut un recordatori lluminós. No sé si avui TV-3 permetria convidar una artista que exclamés ¡Espanya! al tancar la seva actuació. Tampoc estic segur que la parròquia habitual que va al FAQS ho aplaudís. Meditem-hi.

En realitat el plat fort d’aquesta sessió del temple era Xavier Sala i Martín. Amb ell van obrir el programa. Una llarga conversa, un virtuós massatge, perquè parlés del coronavirus i com de malament que ho ha fet el govern espanyol. Militars, extirpació de competències. Catalunya pràcticament envaïda i saquejada... No és un discurs original, francament. Aquest relat l’escoltem a TV-3 des de fa dos mesos. He trobat a faltar, això sí, alguna pregunta sobre el cacao maravillao que la directiva del Barça viu actualment. Llàstima. Sobre això, Sala i Martín té idees, i aspiracions.

Temes:

Xavier Sala Martín Preguntes freqüents

Inicia sessió 0 Comentaris

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez