Isabel Naveira i Lisi Linder: «Imposa entrar a 'Vis a vis' perquè ja és història de la televisió»

Isabel Naveira i Lisi Linder han irromput a l’univers deVis a vis per donar vida a dues de les atracadores que fitxen Zulema i Macarena per fer el gran cop: La Flaca i Mónica Ramala. A l’actriu gallega l’hem vist en el paper de policia a Néboa (TVE-1) i de narcotraficant a Fariña (A-3 TV). A Linder, malgrat que és gaditana de mare austríaca, tothom creu que és russa pel sensual personatge d’Agneska que va interpretar a Mar de plástico (A-3 TV).

¿Imposa entrar en una sèrie ja mítica com és Vis a vis

Isabel Naveira: És meravellós, però imposa molt. Imposa la ‘marea groga’: que els fans hagin aconseguit reprendre una sèrie i haver-te de mostrar davant seu. Imposa entrar a ‘Vis a vis’, perquè ja és història de la televisió en aquest país.  I pensar que pots construir un personatge d’aquesta altura imposa moltíssim. Però estàs molt recolzada.

Lisi Linder: Crec que sobretot el repte era estar a l’altura d’unes actrius que porten molt temps. És com una sabata que et queda perfecta: tenen el personatge adaptat al cos i saben com pot pensar en cada moment, perquè el coneixen millor que la guionista. Cal fer un personatge amb moltes capes, matisos... Aquest era el repte actoral: donar-li molta brillantor i que no es notés l’esglaó. Espero que el nostre treball estigui a l’altura.

No obstant, totes partien d’una nova situació, diferent a la presó, amb què Maggie Civantos i Najwa Nimri també s’enfrontaven a una cosa nova.

L.L. : Nosaltres teníem un  hàndicap. Però potser les actrius de temporades anteriors tenien el repte d’estar a l’altura. En realitat estàvem tots expectants. Ja s’havien explicat tota mena de situacions a la presó i ara era interessant veure-les en llibertat. I és una responsabilitat, perquè és un altre marc, és un altre codi. 

I. N. Sí, igual va ser més difícil per elles. Per mi va ser impressionant veure treballar la Maggie i la Najwa. S’explicaven a si mateixes per què estaven juntes fora de la presó, les raons. Tenien una estranyesa més gran que la nostra. Per nosaltres era el que hi havia. Però elles havien de construir els seus personatges en un altre lloc i en unes altres condicions. Em va encantar veure-les en aquest treball de construcció i de col·locar-les fora de la presó. 

¿Com van connectar amb els seus personatges en el procés de construcció?

I. N. Per mi va ser fàcil. Un dels ancoratges de ‘La Flaca’ és el seu fill, i jo en tinc un d’una edat molt semblant. El vincle de la maternitat et dona una connexió molt forta. Pots entendre els motius i connectar-ho a un costat molt personal i íntim. Hi ha un nen que et necessita. Després hi ha el tema professional. Per què una persona que defensa la llei acaba cometent un atracament.

L. L: Jo el vaig agafar amb moltes ganes, perquè em van oferir un personatge molt diferent del que venia fent. El director de càsting em va dir que la Mónica necessitava una actriu valenta com jo. Quan em vaig assabentar que era una ionqui i cantava ranxeres, vaig veure que era un gran repte. A més, no és un personatge sexual i m’encanta, perquè venia del de Mar de plástico, que ha marcat història en aquest país pel seu contingut tan eròtic. I sempre he fet de la dona d’algú poderós. En canvi la Mónica no pertany a ningú. I això em va agradar molt, perquè és la meva essència.

Les motivacions de cadascuna per cometre el cop són diferents.  

L. L.: No són dolentes per si mateix. En el cas de la Mónica ha tingut un passat horrible, una infància que no l’hi desitjo a ningú en un context que si a una persona de petita se la maltracta i maltracta, l’ànsia de venjar-se és gairebé el seu motor. Però no la mou només la venjança. Tots aquests personatges tenen l’esperança de poder apagar l’infern. Per això somien amb aquest gran atracament i anar-se’n a viure al Marroc. Volen pau, tranquil·litat, disfrutar...

I. N. La idea del cop és robar una tiara que val una pasta, repartir-se els diners i desaparèixer. Però no volen fer mal a ningú. És el que tots somiem. En el cas de La Flaca és donar-li un futur al seu fill, però també porta una ferida; que a algú com ella, que defensava la llei, l’honor, perquè era militar, no se la protegeixi quan un superior n’abusa i que a sobre això la porti a la presó en comptes del seu agressor... Tot això fa que la fe que tenia en les persones i en la justícia trontollin. I decideix saltar-se la llei.

Ha sigut un rodatge dur, ¿oi?

L. L.: Sí. Vam patir una tempesta de sorra a Almeria, a Madrid simulàvem un estiu tot i el fred... I no és una comèdia romàntica. És una sèrie molt intensa, amb molta acció i molt ritme. I aguantar aquesta càrrega dramàtica resulta esgotador.

I. N. El fred ha caracteritzat Vis a Vis des dels seus inicis, segons diuen. I a Navalcarnero en feia moltíssim. És un rodatge dur perquè té molta acció, anem brutes, ens mullem... I estàs sotmeses a pressió. Emocionalment, he disfrutat. I físicament... Encara bo que prenia probiòtics.

¿Es van entrenar físicament?

L. L.: La meva preparació ha sigut amb el cant. He fet classes, perquè, tot i que jo ja havia cantat en un teatre musical, era més relaxat. En canvi, la ranxera està col·locada en una tessitura més complexa. A nivell físic sí que teníem especialistes que t’ensenyaven a agafar una arma.

I.N.: Jo amb les armes ja venia calentona (riu). Però cadascuna és diferent. Segons com te la posis, el retrocés et destrossa la cara.  I per a certes coses has de fer servir genolleres i coses d’aquest tipus. 

Com a espectadores, ¿quin personatge els va impactar de Vis a vis

L. L.: Jo venia de veure Orange is the New Black. Llavors em va impressionar el personatge d’Ana Ferreiro, ja que mentre que totes les preses eren dolentes, era un personatge més pur, més matusser, que després es corromp.

Notícies relacionades

Netflix busca recuperar prestigi amb ‘El caso Asunta’

Manifest contra el que està malament

I. N. Hauria d’escollir la Zulema. Però, com a espectadora, el que més em va seduir va ser aquesta força femenina que construïa un conjunt meravellós. I per això necessites grans actrius, directors i guionistes. És molt difícil crear el que es va crear amb Vis a vis. Em va semblar magistral.