TU I JO SOM TRES
L'àvia que volia llegir Corín
Per fi un bon retrat a TV-3 de la pèssima gestió de les residències de gent gran de Catalunya

zentauroepp53383323 monegal200511153620
Una àvia en una residència. Fràgil. Una mica desorientada. Però lúcida. Abocada davant la pantalla d’un Ipad, parlava amb els seus fills, els seus nets, la seva família, reunida en la llunyania. Els deia: «Estic bé, estic bé. ¿Teniu novel·les de la Corín Tellado? ¡Porteu-me’n un parell!. I la família li mostrava un exemplar, una de les milers que va escriure Corín, titulada Disculpa mi timidez, i li deien: «Miraaa, te la portarem quan ens vegem». I aquella àvia va somriure, complaguda.
Tota la tragèdia que s’ha viscut aquests mesos a les residències de gent gran de Catalunya, responsabilitat directa de la Generalitat (primer de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, i ara de la Conselleria de Salut), tota aquesta esgarrifosa mortaldat que allà s’ha produït, TV-3 l’ha procurat silenciar tot el que ha pogut. O desviar l’atenció. Diumenge a la nit, no obstant, ens ha ofert un 30 minuts (Residències, els grans oblidats) que ha sigut valent, realista, sense amagar ni intentar dissimular la mala gestió, i pitjor coordinació, que tanta mort ha causat a les residències de Catalunya. Han donat veu, per exemple, a la directora tècnica d’una residència, Soraya Real, dona compromesa amb la tercera edat, diplomada en infermeria geriàtrica, i deia: «Hem sigut abandonats. El primer material el van enviar el 12 de març. Un pack per a un sol pacient i per a dos dies. Dues bates de paper, dues ulleres, quinze mascaretes. Això per a una residència amb 40 pacients i 20 treballadors. Hem sigut abandonats, sí. El que això ha produït és contagi. I mort. ¿Quí els ha matat? El coronavirus, o tot plegat?».
¡Ah! Coneixent com circulen les consignes per TV-3, aquest contundent i exacte retrat l’haurien pogut suprimir. Tranquil·lament. Sense parpellejar. Hi tenen costum. Però l’han emès. Celebro poder elogiar aquest 30 minuts. Han abandonat el maquillatge i les tisores, i han permès que ens assabentem de la veritat del que ha passat.
Notícies relacionadesVull pensar, ho desitjo, que la fràgil, entranyable i simpàtica àvia de qui parlava al principi, ja estigui llegint la novel·leta de Corín. ¡Ah! Disculpa mi timidez relata la història d’un noi reservat, introvertit, que als 26 anys d’edat continua verge encara. No li revelaré el final, però és una història delicada, explicada amb pinzellades d’humor fi. T’agradarà, àvia.
- Tecnologia humana La població flotant i la solitud adulta empenyen a un ‘boom’ d’‘apps’ per fer amics a Barcelona
- Els visitants de BCN estalvien allotjant-se fora de la ciutat
- FESTIVAL DE CINEMA DE VENÈCIA Guillermo del Toro erigeix un monument a Frankenstein
- LA TORNADA A L’ESCOLA Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: "Estrenem un programa per detectar dificultats de lectura des de primer"
- Les catàstrofes d’agost "No es pot lluitar contra el foc així"
- Ambients extrems Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys
- Conflicte al Pròxim Orient A punt per salpar de Barcelona la Global Sumud Flotilla en la missió internacional més gran de solidaritat amb Gaza
- Meteorologia El Meteocat emet un avís de situació meteorològica de perill per intensitat de pluges a Catalunya
- Oferta de por S’ofereix feina per donar ensurts: Horrorland convoca càsting d’espantadors a Barcelona
- Aquest és el substitut definitiu del sucre (que a més té molts beneficis)