Coronavirus regi: 'Cherchez l'argent'

Es preguntaven Sandra Sabatés i Wyoming a El intermedio (La Sexta) com estan passant el confinament els reis, les monarquies del planeta. I es van aturar en particular en el rei emèrit Joan Carles I. ¡Ah! En vista que no se sap gairebé res sobre on passa l’aïllament, es van posar a seguir el rastre d’aquell famós regal –a la seva entranyable amiga Corinna– de 65 milions d’euros, que d’això sí que hi ha novetats: pel que sembla, una part d’aquesta milionada ha anat a parar a comptes opacs nord-americans, i una altra part, a la compra d’immobles a Suïssa i a Londres. Home, seguir la línia dels diners sempre dona resultats excel·lents. Permetin-me un preàmbul. A mitjans dels anys 70 es va emetre a la televisió francesa TF1, en format sèrie-culebró, l’adaptació de la novel·la d’Alexandre Dumas (pare) Les Mohicans de Paris. S’emetia els dijous. Van ser 34 episodis. Va tenir un èxit enorme. En un dels seus capítols, un dels protagonistes investigava les trapelleries d’un subjecte molt barrut i sense escrúpols, i exclamava: «Il y a une femme dans toutes les affaires. ¡Cherchez la femme!».

Notícies relacionades

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Eleccions a Euskadi: dama de 90 anys i no se’n perd ni una

¡Ah! Aquest terme, cherchez la femme, ha esdevingut amb el temps una expressió universal. No obstant, en el cas del monarca emèrit, es queda curt. A més del cherchez la femme, s’hi ha d’afegir ¡cherchez l’argent! I això és el que han fet a El intermedio perquè el seu seguiment regi tingui èxit. Deia Wyoming, meravellat, imitant una retransmissió futbolística: «¡Quina jugada de pissarra! ¡Tiqui-taca, tiqui-taca! ¡Quina manera de passar-se els diners sense que ningú se n’assabenti! ¡El senyor Joan Carles és un crac!». Efectivament.

INJUSTÍCIA A ‘GOURMET EDITION’ .– Ni el meu canari flauta Papitu, ni un servidor, estem d’acord amb el veredicte final de Ven a cenar conmigo Gourmet Edition (T-5). El Dioni ha quedat últim. No li han donat ni un trist premi de consolació. És una decisió injusta. Fins i tot classista diria jo. El Dioni els va obrir les portes del seu humil domicili de Moratalaz, paradís del gotejat, i es va gastar els calés comprant una dotzena de carrabiners i un quilo de cloïsses de carril autèntiques. I així l’hi paguen. Amb raó, al concloure el programa a casa de la filla de la senyora Campos, Carmen Borrego, Dioni va exclamar: «Jo estava millor a la meva cel·la d’Alcalá Meco que en aquest sopar». Me’l crec.