Sánchez, un derrotat; Torra, una delícia

Una altra sessió impagable del Tot és mou (TV-3). Ahir van decidir analitzar com transmeten  «els mandataris del món» la crisi del coronavirus a la ciudadania en les seves al·locucions públiques.  I van comparar Sánchez,  Trudeau i Torra. O sigui, posem per cas tres països: Espanya, Canadà i Catalunya. ¡Ahh! Va ser una anàlisi pintoresquíssima.

L’objecte del seu estudi no era examinar el que diuen sobre la crisi, sinó com ho diuen. És a dir, una analítica sobre els gestos, el to, el rictus, les ganyotes que puguin fer, això que es coneix com el llenguatge no verbal dels polítics.

Van arribar a conclusions magnífiques. Van començar per Pedro Sánchez, visionant les seves últimes aparicions per informar sobre el coronavirus. Deien a Tot es mou: «¿Moral de victòria amb aquesta cara?  Se’l veu superat per les circumstàncies. La seva cara sembla una derrota. Transmet frustració en lloc de serenitat». En definitiva, un Sánchez que com a comunicador irradia abatiment; vaja, un nyap.

Després van passar a examinar Justin Trudeau. També hi va haver consens, però en un altre sentit, molt positiu: «Transmet felicitat. Se’l veu agraït. Comunica des del seu domicili i dona exemple d’aïllament». ¡Ah! Agradava Trudeau en el Tot es mou. El miraven amb admiració i afecte.

Notícies relacionades

"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

Polítics al mateix llit, com Nebulossa

Però el moment de més eufòria, l’instant de satisfacció més intensa, va ser quan van passar a examinar Quim Torra. Va ser molt bonic. Curiosament en el seu cas no van analitzar cap de les seves al·locucions sobre el coronavirus. Van elegir aquell programa tan simpàtic i entretingut (els en vaig parlar aquí el dia 22), aquella edició de l’Info K (TV-3) en què el president va contestar les preguntes dels nens.

¡Ah! Van considerar que la imatge de Torra amb els nens va ser una veritable delícia. Quina diferència amb la del derrotat Sánchez. Deien de Torra amb vibrant emoció: «¡Empatitza amb els nens, cosa que és molt difícil! ¡Gran naturalitat! ¡És molt espontani! I no està llegint com fa Sánchez; ¡no li fa falta consultar apunts!». ¡Ahh! Quina alegria sobrevolava aquell plató davant les seves pintoresques analítiques. Home, arribats a aquest punt, aconsello que quan passi aquesta crisi alguna nostrada autoritat imposi al Tot es mou algun premi amb prestigi. No sé si existeix encara el guardó Colla pessigolla pensió vitalícia. Seria una recompensa merescuda.