El Dioni, emmanillat, esperant un manyà

Permetin-me que en aquests temps de tragèdia avui m’inclini per l’entreteniment groller. En la mesura del possible, intentem riure una mica. Per exemple, El Dioni a ‘Ven a cenar conmigo gourmet edition’. ¡Ah! Aquesta setmana li tocava obrir el seu domicili i fer de cuiner dels convidats tafaners contractats per Tele 5. Barri de Moratalaz. Piset humil. Gotejat per tot arreu, inclòs el sostre. Sobre una prestatgeria, una placa de metall fi que deia «Per a El Dioni, el lladre més honrat del món» Els teus amics de Lepe, juny del 2009.» Tovallons de paper, impresos com si fossin bitllets de 100, 200 i 500 euros. I a sobre d’una tauleta, les manilles, els grillons de canell, que van posar a El Dioni quan el van enxampar al Brasil i el van deportar cap aquí. Les guarda de record. És un sentimental. I per impressionar Bibiana Fernández –que cada vegada que la mirava es posava com un moto– se les va posar.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

¡Ah! Va ser brutal. No se les podia treure. No hi havia manera de treure’s les manilles. Va haver de trucar a un policia. El Dioni manté ara molt bona relació amb la poli. Va explicar que en el partit de futbol anual que enfronta guàrdies civils i gitanos, una trobada futbolística molt tradicional i cèlebre, a El Dioni li truquen sempre. Juga un paper fonamental: fa d’àrbitre. Lamentablement, el policia tampoc va poder treure-li les manilles, i van haver d’esperar que arribés un manyà d’urgència, amb una radial, i que serrés allà mateix els grillons. Com poden comprendre van ser escenes delirants. Els convidats Bibiana, Víctor Sandoval i Carmen Borrego circulaven espantats pel minúscul piset, tement que el manyà amb la radial li amputés una mà a El Dioni. I escampats pel marbre de la cuina, mitja dotzena de gambots i un grapat de cloïsses esperaven el seu destí a la cassola.

Mentre passava tot això, El Dioni intentava amenitzar la reunió fent reflexions virtuoses, del tipus: «Quan em van agafar, vaig tenir remordiments, però després, veient com s’estan emportant els diners d’altres, em considero el menys fill de puta Té raó. Comparat amb els grans depredadors de la Gürtel, dels eros d’Andalusia, del 3% i dels missals d’Andorra, comparat amb tot això, els deia, l’assalt al furgó que va protagonitzar El Dioni avui queda reduït a una ingènua picardia friqui de la celtiberia show.