El gran èxit de La 2: la missa dominical

Més fins i tot que el concurs Saber i ganar. L’espai de les matinées dominicals de La 2, El día del Señor: la Santa Misa, té una quota de pantalla que multiplica per quatre, gairebé per cinc, la mitjana mensual d’aquesta cadena. Diumenge passat, la retransmissió de l’eucaristia des del convent de les Germanes Oblates de Madrid, va arribar a un 9,7%.  En nombre d’espectadors, això significa 500.000 devots. En el Palmar de Troya FAQS (TV-3), per exemple, que també és un altre programa religiós, tot i que vulgui semblar una altra cosa, de vegades aconsegueixen passar dels 400.000 espectadors, cosa que en l’àmbit televisiu en català també és una xifra molt notable.

Aquesta missa de diumenge de La 2 la va oficiar Rafael Belda Serra, que no és el capellà titular de les Oblates: pertany al secretariat de la Conferència Episcopal per a la Vida Consagrada. O sigui, va ser una celebració extraordinària.  Belda té un aire auster, eixut. És alt. Porta una barba clara, gens estrident. El seu rostre recorda una mica al de John Malkovich. El seu port concordava amb la capella en la qual hi havia, un lloc sobri, de parets de guix i marbre blanc, absents de fastuoses filigranes. Belda ens va dir, a tall d’introit: «Avui venim aquí amb candeles enceses perquè som fills de la llum, no de les tenebres». És molt possible que sí, que vinguem de la llum. Però que caminem cap a les tenebres això també els ho puc assegurar. Només s’ha d’anar mirant la tele diàriament. Mentre Belda anava oficiant, les càmeres ens van enfocar, fugaçment, les germanetes Oblates. Eren allà, però separades, recollides rere una enorme reixa de barrots trenats. Només en el moment de combregar es va obrir una petita trapa d’aquell enreixat.

Notícies relacionades

Omar Ayuso: «A ‘Mariliendre’ he recorregut a les meves armadures del passat per mostrar la falsa seguretat de llavors»

¿Què ens passa amb la fi del món?

Televisivament parlant no va ser un gran espectacle. No hi va haver cops d’efecte ni res espaterrant. No obstant, la seva audiència va ser considerable. Recordo que el febrer del 2017 Podem va fer una proposta de llei perquè La 2 suprimís la missa dominical perquè RTVE «ha de ser neutral i aconfessional». Després d’aquella proposta l’audiència de la Missa es va disparar encara més. ¡Ah! La fe no és un fenomen televisiu. És religiós. La missa de La 2, les peregrinacions a Lourdes, les audiències Vaticanes, el FAQS... No és audiència el que tenen. És parròquia. Feligresos. Una cosa perfectament respectable. Però és una altra cosa, germans.