TU I JO SOM TRES

Entrevista a Espanya

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Preocupat per allò que diuen alguns, que Espanya es trenca, que Espanya s’esquerda, que Espanya es desmembrarà, Andreu Buenafuente va decidir, l’altra nit, aclarir uns dubtes tan amargs i citar Espanya al seu plató de Late motiv i entrevistar-la. ¡Ah! Quin interessant cop escenogràfic. Va aparèixer, en efecte, Espanya. Era el sempre divertit i estrafolari humorista David Fernández. Va sortir vestit amb tot el mapa autonòmic nacional a tall d’abric indumentari. Buenafuente li va preguntar com estava, com se sentia, com es trobava. I Espanya va respondre: «Em van fent mal cosetes. Ja tinc una edat. Per aquesta zona d’aquí –i va assenyalar Catalunya– tinc estrebades. Una vegada em va sortir del lloc –o sigui, com una espatlla dislocada– i vaig passar una mala estona. Va caldre aplicar el 155. Tinc un cor molt gran». I, al sentir això de «tinc un cor molt gran», Buenafuente, entendrit, va reclinar el cap sobre el pit d’Espanya, per auscultar-li el cor, que resulta que està situat –veient on posava l’orella Buenafuente– entre el nord de Sòria i el sud de La Rioja, probablement a la serra Cebollera, que és un parc natural molt sa i ventilat.

¡Ahh! Això d’entrevistar ara Espanya és encertat. Mirant els diferents canals del telehipòdrom estatal, no es veu clar què és avui Espanya. Si el seu resum és una bandera, cada vegada que hi ha manifestacions polítiques pels carrers la tele ens mostra que aquesta bandera és propietat de la dreta i de l’extrema dreta. Sembla que sigui d’ells en exclusivitat. Fonèticament parlant, i també territorialment parlant, tampoc ens queda clar. A TV-3, per exemple, mai pronuncien la paraula Espanya com a ens estatal en el qual estan englobats, menys quan es tracta d’expressions com «Espanya ens roba» o «Espanya, Estat opressor» i similars. De fet, davant de qualsevol notícia o succés que afecta tot el territori nacional, després d’haver explicat la incidència a Catalunya mai diuen «i a la resta d’Espanya», sinó «i a la resta de la Península», que és una forma, il·lusòria, que pretén imaginar que a Sant Joan Despí no hi ha espanyols, sinó peninsulars. ¡Ahh! D’aquesta interessant entrevista a Espanya el més entendridor va ser quan va donar a entendre que, aplicant el 155, la zona dislocada se li havia curat. Aquesta també és una càndida ingenuïtat.