Venjança Campos: el mort és l'altre

L’exercici de la venjança, dispensat amb humor, és una eina de formidable efectivitat. María Teresa Campos ha visitat David Broncano (La resistencia, #0 Movistar+) i ha destil·lat sobre Bigote Arrocet, sense anomenar-lo, una ironia demolidorament càustica. Li ha preguntat Broncano si surt per les nits i ella ha contestat: «No surto. Estic de dol... pel mort», i ha afegit, amb una sornegueria que el públic ha agraït, cargolant-se: «Vaig ser a El cielo puede esperar».

Notícies relacionades

No faré crítica sobre els Sanfermines

O Eurovisió, o refundar l’OTI

¡Ahh! A la senyora Campos se li entenia tot, sense la necessitat d’anomenar ni una sola vegada el nom d’Edmundo, el seu exestimat. Aquesta segona aparició de María Teresa Campos a La resistencia té efectes terapèutics indubtables. Saber riure’s de les pròpies penalitats amatòries és una bona manera de curar-se. Sempre recordaré, amb devota admiració, aquella vegada que Antonia Dell’Atte va aparèixer a la tele, es va dirigir a Anita Obregón –que acabava d’embolicar-se amb Alessandro Lecquio, a qui Dell’Atte anomenava amb sarcasme ‘ el meu Caro Daddo’– i va exclamar: «Estimada, tu no me’l robes. Soc jo la que te’l regalo. I no et pots ni imaginar el meu descans».

PRESIDENT, ¿QUÈ FARÀ AMB TVE? .–  Això li va preguntar Ana Blanco a Pedro Sánchez en l’entrevista que li van practicar dilluns a TVE-1. Va ser l’última pregunta, o sigui, com la de menys importància. I el president va respondre: «RTVE ha sigut víctima del bloqueig i s’ha de parlar amb tots els grups parlamentaris per desbloquejar el nomenament del Consell d’Administració i posar en marxa tots els reptes...». O sigui, una resposta que no va aclarir res. Hi ha 20 consellers seleccionats des de fa temps i en teoria se n’han d’elegir 10, però no sembla que això prosperi. Hi ha una administradora que acumula un any i mig de provisionalitat i no se sap si la reemplaçaran amb una figura de consens o potser una figura d’afinitat determinada. El que sembla que passa, segons observadors mal pensats, és que hi ha un gran interès en una de les forces coalitzades –inclòs un productor d’avidesa demostrada– que somien en el ministeri de la propaganda. La guinda és agafar la facturació que fa funcionar la colossal maquinària.