Arrocet plora en el 'funeral' de la Campos

Aquest programa, El cielo puede esperar (#0, Movistar+) té punts tan sensacionals com bàrbars. Ja saben de què es tracta: simulen que es mor una celebrity famosa en el telehipòdrom estatal i la gràcia, l’humor negre, consisteix que la falsa difunta assisteix, amagada, al seu propi funeral i als tristos parlaments dels seus éssers més estimats, que la van acomiadant i enterrant entre llàgrimes.

¡Ahh! Això de la necrològica en vida, amb tocs d’humor ben treballats, és un art. Però la mecànica dels programes de vegades té cops cafres. És el cas d’aquesta setmana. La difunta, el suposat cadàver, era el de María Teresa Campos. I entre els assistents al seu enterrament hi havia Bigote Arrocet en un lloc molt principal.

¡Ahh! La seva cara era un rictus de dolor molt esquinçat. Va sortir a dir unes paraules. Les filles de María Teresa Campos i un nombrós grup d’amigues i amics que acomiadaven la difunta (Paz Padilla, Toñi Moreno, María del Monte, Pepa Bueno, Jaime Peñafiel, Juan Ramón Lucas, Manuel Campo Vidal...) l’escoltaven consternats.

Deia Arrocet, gairebé plorant: «Deien que l’humorista era jo, però, no. La bromista i entretinguda era ella. Els pastissos la tornaven boja. Les postres. La seva cançó preferida era ‘Gracias a la vida’. Dono gràcies a la vida per haver conegut la Teresa a les postres. Gràcies,Teresita; ¡m’has donat molta felicitat!», i ploriquejava amb un desassossec interior molt accentuat.

I María Teresa Campos, que seguia el seu funeral des d’un despatx, posava les mans als llavis i enviava petonets a Bigote amb una tendresa i un afecte molt grans. ¡Ahh! Quina escena més bonica si no sabéssim la tremenda desfeta que ha tingut lloc entre ells dos fa escasses setmanes.

És el que té gravar un programa posem al setembre, i que l’emetin al gener. Aquell amor tardoral entre Arrocet i la Campos, al desembre ha acabat a punta del més fred punyal. «Em va dir adeu per WhatsApp i que no el busqués ni li truqués, perquè seria pitjor» ha declarat la Campos a ¡Hola!.

Notícies relacionades

40 anys de la discogràfica Picap

L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta

I a Tele 5, que són molt delicats, asseguraven que Bigote se n’anava al llit, almenys, amb dues dones més mentre vivia amb ella, i que anava dient: «La María Teresa repapieja». ¡Ah! Després d’aquest trencament tan descarnat, aquest El cielo puede esperar ha sigut, aquesta vegada, sí, de, ‘terra, empassa’m’.