Investidura: de Harrison Ford a Coluche

Eren les 14.29.26 de la tarda. La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va proclamar investit president  Pedro Sánchez. I a Al rojo vivo (La Sexta) van posar llavors aquella gloriosa melodia que va compondre Jerry Goldsmith per a la pel·lícula Air Force One. Vibrava La Sexta segurament imaginant que Sánchez, en el seu escó, era com l’heroic i victoriós Harrison Ford en el seu avió presidencial.  ¡Ah! He de revisar la resta de cadenes, a veure quina musica van posar a aquella hora exacta. Potser alguna, menys entusiasmada, va preferir posar el tercer moviment de la Sonata per a piano número 2, op. 35, de Chopin, o sigui, l’anomenada Marxa fúnebre, que és d’una tristesa intensa i penetrant. Les cadenes són així, cadascuna té el seu cor i totes ens dibuixen la realitat a la seva manera, amb un bàrbar sentit del pintoresquisme i la versatilitat.

Notícies relacionades

Aquella tele de l’estiu de 1985

Una experiència més que religiosa

Unes 12 hores abans d’aquesta magna sessió congressual, hi havia el nostre canari flauta Papitu a la seva gàbia fent zàping i es va aturar al canal El 33. Estaven emetent la gala dels premis de circ Zirkòlika. I just al posar aquest canal va aparèixer el nostre pallasso sense fronteres més universal, Tortell Poltrona. ¡Ah! Papitu sent per Tortell un afecte extraordinari. Ens va fer callar a tots de seguida per poder escoltar-lo. I Tortell parlava d’aquell còmic que tant va triomfar a França, Michel Colucci àlies Coluche, que solia sortir tocant el violí amb guants de boxa i tenia per lema: «Sempre groller, mai vulgar». Era un pallasso àcid, difamador, sarcàstic, lletgista i d’una impertinència colossal. Els seus detractors el consideraven irritant. Els seus admiradors, genial. Va tenir la seva màxima esplendor quan va decidir presentar-se president de la República francesa el 1981. Es va retirar malgrat tenir un 16% d’intenció de vot. Mentre va ser en campanya, va eclipsar els altres candidats, inclosos Giscard d’Estaing i Mitterrand. Deia: «Els polítics suplanten els còmics, per això he decidit suplantar els polítics». I la seva foto oficial era assegut al vàter. Demanava a «tots els ganduls, els alcohòlics, els travestis, els bojos i els paràsits» que el votessin per «cobrir de merda els polítics fins al dia del Judici Final». Jo crec que Tortell Poltrona ha recordat Coluche  veient per la tele l’espectacle que han donat algunes ultramuntanes senyories des de les seves poltrones congressuals.