Merche alliberada: s'ha tret la faixa

I l’àvia Herminia agafa el seu gendre –exgendre gairebé– Antonio Alcántara i li diu: «Mira’m als ulls, Antonio. Tu ja no vius en aquesta casa. La Merche fa i desfà sense haver de demanar permís a ningú. S’ha alliberat. ¡És com si s’hagués tret la faixa!». I l’Antonio, que es resisteix a comprendre el que passa, exclama: «Ja, i en aquest cas ¡la faixa és un servidor!». I l’escena es tenyeix d’un color entre còmic i tràgic.

¡Ah! Així discorre l’arrencada de la nova temporada de Cuéntame cómo pasó (TVE-1), amb un Antonio (Imanol Arias) i una Merche (Ana Duato) que porten ja nou mesos separats. Home, allò d’assimilar l’alliberament de la dona a la defenestració de la faixa és una metàfora grollera però d’una plasticitat molt serrana.

Aquests cops dels guionistes, tan de pati de veïns, tan de barri, són el millor d’aquesta producció que ja porta 20 anys en antena i que durant tot aquest temps ha anat canviant fins i tot convertir-se en el serial de la família Alcántara. Un serial molt ben realitzat, això sí, i excel·lentment interpretat, que podríem considerar l’hereu modern i audiovisual d’aquella Familia Ulises que el guionista Buigas i el dibuixant Benejam van publicar en el ‘TBO’ durant la segona meitat del segle passat amb un èxit bàrbar.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

La trama dels Alcántara se centra ara en si la Merche i l’Antonio continuaran vivint separats o si hi haurà reconciliació. Aposto que els papers del divorci no els firmaran. De fet no paren de trobar-se, i discuteixen, i es van llançant indirectes, que és exactament la fórmula infal·lible del teatre de boulevard: res uneix més a una parella que anar barallant-se. El que els puc assegurar és que la Merche no tornarà a posar-se la faixa. Per això crec que l’Antonio hauria de començar a llegir Balzac. «Per arribar a ser un bon marit cal aprendre a ser un geni», solia dir, amb molta ironia, l’autor de ‘La comèdia humana’.

ORIOL JUNQUERAS, UN GEGANT.– Lluminosa frase la de Rufián després del debat de diumenge al Congrés: «Compto els dies que falten perquè Oriol Junqueras surti de la presó. Sortirà un gegant». Colossal pinzellada sobre la diferent condició humana que el procés ha forjat. A JxCAT esperen que el seu líder travessi la frontera en forma de messies.  A ERC esperen que el seu president surti de la presó i la seva figura s’engeganteixi. Aposto pel gegant.