TU I JO SOM TRES

María Teresa&Arrocet, la gàbia i l'ocell

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

L’ocell va volar, no volia estar més temps en aquesta gàbia. Això van dir els tafaners oficials del Deluxe (T-5) traient suc de la separació de Bigote Arrocet i la senyora Campos. ¡Ah! A Mediaset porten els últims dies del 2019, i els primers del 2020, donant-li a aquest trencament categoria de tema estel·lar. Sálvames, Vivas la vida, Deluxes... Resulta paradoxal que la que va ser gran estrella de la cadena, i que fa poc més d’un any va ser jubilada per considerar-la amortitzada, torni ara a rebre l’atenció d’aquest imperi. Una atenció amb el seu afecte habitual, o sigui, a base d’acariciar la seva separació a punta de pic i pala. És el que hi ha. La tomba d’un amor televisiu es cava als platós, i tot l’elenc de col·laboradors s’hi afana posant el seu gra de sorra a la rasa.

Aquesta ruptura, menys pacífica, té de tot. ¡És una batalla i amb venda d’exclusives pel mig!  Mentre Arrocet vivia amb María Teresa, mantenia simultàniament dues relacions amb dues senyores més: una de rossa i elegant que viu al centre de Madrid, Leganitos, plaça de Santo Domingo, i una altra a Xile, doctora de professió. No, no, en té més, en té més, té també una cambrera a Vallecas i una dama a Barcelona. ¿I les filles? ¿En sabien alguna cosa?  Sí, sí, les filles eren conscients del que passava. Callaven per no disgustar la seva mare. ¿I els diners? Arrocet vivia de María Teresa, ¿oi? Sí, hi ha sortides de diners de bancs i operacions immobiliàries frustrades. Ella fins i tot li comprava els bitllets d’avió a Xile, anada i tornada, i ell, a l’arribar, canviava la tornada, al seu aire.

I així molta estona, moltes hores de programes, ben plens de publicitat. ¡Ahh! Quina maquinària més perfecta la de la televisió. Quin tremend tiberi el que està celebrant ara Tele 5 sobre la senyora Campos. Passin i mengin. Mengem-ne tots. Engreixem-nos. Sense escrúpols. Sense manies. Sense objeccions.

Notícies relacionades

Allò de l’ocell atrapat en una gàbia té el seu referent melòdic en aquella ranxera que cantava el mexicà Pedro Infante«En una jaula de oro / Pendiente del balcón / Se hallaba una calandria / Cantando su dolor». Home, s’ha de reconèixer que com a gàbia la mansió no estava malament. Era luxosa i àmplia. «¿És veritat que Arrocet deia que la Campos repapiejava?», es preguntaven l’altre dia al plató del Deluxe. ¡Ahh! Són d’allò més delicats.