Tamara, Jordi, Isabel i el tiet Mario

Quin final més dolç, bonic i melindrós el de Masterchef Celebrity (TVE-1). En aquesta ocasió ha sigut Tamara Falcó la que ha agafat Jordi Cruz d’improvís i li estampat un petó a la boca. Riguin-se dels que feia Ali McGraw a Steve McQueen en la pel·lícula La fugida. En aquesta edició d’aquest concurs, més que la gastronomia, el que ha tingut èxit de veritat són els petonets entre Tamara Falcó i Jordi Cruz. Cada dimecres al meu barri es creuaven apostes per endevinar en quin minut Falcó i Cruz es besarien. ¡Ah! El petó, cada setmana, era un ingredient fix. La incògnita era saber si tindria lloc a les postres o als entrants pica-pica.  A veure, que guanyaria Falcó era una cosa que estava clara. I més quan vam veure aparèixer al plató la mama Isabel Preysler i al tiet Mario Vargas Llosa. ¡Ah! Aquesta gloriosa parella no surten de casa si no els garanteixen per endavant el triomf. Tots dos van estar deliciosos, dins de la seva majestàtica actitud.

La veritat és que la incrustació d’una jove de l’aristocràcia beautiful ha donat al programa instants ben sucosos. Recordo el dia en què li van posar davant el cadàver d’un conill, amb cap inclòs, i ella disfrutava degollant-lo a ganivetades i dient amb enorme alegria: «¡Ai! Això a casa no ho he pogut fer mai. Estava com reprimida», i Cruz els mirava a tots dos, a ella i al conill, amb una immensa tendresa. La nit de la final, la xef Samantha Vallejo Nagera, meravellada davant Falcó, tan eficient, tan exquisida, li va dir: «¿Quin tipus de relaxació practiques?». I Falcó va contestar: «El rosari», aclarint immediatament que no el resa al plató mentre cuina, sinó que ja ve resada de casa. Aquest detall, virtuós, va agradar molt als presents.

Notícies relacionades

Sigfrid Gras, director de TV-3: «La decisió d’apartar Manel Vidal és meva»

Un col·laborador del ‘Zona Franca’ de TV-3, fora del programa per un polèmic gag sobre el PSC

Seria molt injust no assenyalar també el paper de Boris Izaguirre com a entertainer. Sempre que s’ha produït alguna davallada en el ritme, saltava Izaguirre de seguida per animar i petar-nos de riure. Aquella nit, quan va veure que quedava en quart lloc, o sigui, l’últim, va exclamar: «¡Oh my God!. Home, per a la pròxima edició jo contractaria els mateixos. Gastronòmicament parlant no sé si han prosperat gaire, però el xou que han aconseguit ha proporcionat a TVE audiències magnífiques.