Acolorint Franco i 21 misses

Aquest any el 20-N agafa els franquistes amb la mòmia del seu cabdill remoguda de la seva gloriosa tomba del Valle de los Caídos. Hi ha desolació. Però no desisteixen. Dani Mateo (El intermedio, La Sexta) ens ha explicat els ímprobes treballs de la Fundació Francisco Franco per retre-li homenatge en forma de misses.

Han aconseguit que durant tres o quatre dies a 21 esglésies repartides per tot l’Estat se celebrin oficis religiosos en el seu honor. Mateo, investit d’home del temps ocasional, ens va ensenyar el mapa de les borrasques franquistes que aquests dies fuetejaran la Península, les Canàries i el nord de l’Àfrica incloses. «Les misses començaran entrant pel sud –ens deia– i se celebraran a Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Màlaga i Sevilla. Continuarà un front de borrasques pel nord, a esglésies de Lleó, Zamora, Valladolid, Astúries i el País Basc, amb especial força a Bilbao. I després es generalitzaran per Albacete, Toledo, Badajoz, València, Alacant, Ceuta, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife». ¡Ahh! Hem traslladat la mòmia a Mingorrubio perquè s’estigui quieta, però els seus fans ens fuetegen movent el seu esperit i fent-lo cavalcar per esglésies i temples de culte. Ens queda, almenys, el testimoni d’investigadors que estan traient llibres que retraten bé el que va ser Francoi el que continua sent la seva família. El periodista Mariano Sánchez Soler concita aquests dies l’atenció televisiva per Los negocios y privilegios de la saga del último dictador de Occidente (Roca editorial), i Antonio Maestre, incisiu analista, també ha merescut entrevistes en la tele pel seu llibre Franquismo S.A. (Akal). O sigui, posats a continuar movent Franco, almenys que sigui amb mirada crítica.

Notícies relacionades

La família de la mort

El ball de Paloma i Risto

Però aquí la gran meravella ha sigut la novetat del canal DMax. Acaba d’estrenar la sèrie Franco, la vida del dictador a color. Franco, la vida del dictador a colorÉs un tribut curiosíssim: amb tècniques digitals del tractament de la imatge, han transformat la negra vida de Franco en una fantàstica coloraina. El més superlatiu és que aquest colorisme sobre el dictador el firma Minoria Absoluta, la mateixa productora d’Està passant i Polònia. ¡Ah! Quin prodigi. És veritat que una cosa és acolorir-lo, i una altra, blanquejar-lo, cosa que no ha sigut. Però, francament, pensant en els centenars de milers de morts que va causar, i en les seves famílies, és millor continuar veientFranco  en blanc i negre. Amb el to de la seva negror molt apujat.