Les meves mans, a les teves galtes... ¡ahh!

Dos Mercedes, un Lexus, un Audi i un taxi. Els presidenciables anaven arribant. L’heroïna d’aquells instants va ser María Casado, presidenta de l’Acadèmia de TV. Feia un fred que pelava. Carlos Franganillo (TVE-1) fins i tot portava bufanda. I María Casado, esvelta, atlètica, ben fibrosa, desafiava el rellent amb un vestit sense mànigues. A tots els va fer dos petons quan anaven baixant dels cotxassos. Però només a tres els va donar el plus de la carícia a la cara: a Sánchez, a Iglesias i a Casado. Els agafava les galtes amb les mans. Reinventava aquella dolça cançó, Mis manos en tu cintura, (a les teves galtes, en aquest cas), de Salvatore Adamo.

La realització va ser justeta. Discutible il·luminació. Plans afligits d’un estrabisme rar. Al dissenyador dels faristols l’haurien d’enviar d’aprenent a la Bauhaus. Va construir uns artefactes amb un frontis elevat, un repetjó, que els tapava fins a més amunt del plexe solar. Patien els més baixets, com Casado. Semblava un col·legial traient el caparró darrere d’un pupitre escolar. ARivera li tenien preparat un alçador, un pedestal. Però el van retirar. Ben retirat. O pedestals per a tothom o per a ningú. Sánchez, amb la seva alçada natural, dominava el panorama. No és culpa seva ser alt.

Correctes els moderadors, Vicente Vallés i Ana Blanco. Només un instant discutible, quan Casado apressavaSánchez («¿Pactarà amb independentistes i amb Bildu? Contesti, ¿sí o no?»). ¡Ah! Es va produir llavors una temptativa de silenci, un d’aquells silencis que poden arribar a ser terribles, però va intervenir rapidíssima Ana Blanco («El senyor Rivera havia demanat la paraula»), salvant la incomoditat del presidenciable. No sé si és funció d’un moderador sortir en socors de ningú.

Deliciosos els intents d’aproximació d’Iglesias cap a Sánchez («¡Unim la nostra valentia amb la seva experiència, unim-les!» li deia il·lusionat). ¡Ah!  Expliquen que una vegada Einstein li va dir a Marilyn: «Vostè i jo hauríem de tenir un fill: heretaria la meva intel·ligència i el seu encant». És una cita molt bona, però crec que és falsa.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

I Abascal posant por a tota vela («¡Elegiu: o autonomies o pensions!») i rematant amb frase lapidària: «Només els rics es poden permetre el luxe de no tenir pàtria». Ni tan sols és seva, és del fundador de la Falange, Ramiro Ledesma Ramos.