«Els diners al camp, no al banc»

A tot el telehipòdrom estatal el programa més vist de l’octubre va ser la nit en què Santiago Abascal va visitar El hormiguero (A-3 TV). Més de quatre milions d’espectadors. ¡Ah! Vox a la tele és novetat. Sembla que atreu. Ja sigui per aplaudir o per horroritzar-se. O sigui que aquest debat a cinc que es produirà –a l’hora de tancar aquesta anàlisi encara no ha començat– imagino que tindrà un seguiment fantàstic. Mediaset és l’únic imperi televisiu que no el transmetrà. No els interessa ni per a Tele 5 ni per a Cuatro. No aposten per la política, aposten per Got talent. A l’espera del que pugui passar, nosaltres a casa ens hem refugiat en Quan s’apaguen els llums, que és un programa d’entrevistes molt interessant. És un dels pocs de TV-3 que encara no ha sigut transformat en part de l’artefacte religiós al servei de la causa.

El condueix el periodista Lluís Canut. En aquesta ocasió, ha xerrat amb Josep María Minguella, segurament la criatura que més sap del negoci –i de les martingales– futbolístiques dels últims 50 anys. Minguella és un element extraordinari. Mitjancer, agent, representant, mànager, aconseguidor, fabricant de miracles... ¡Ah! Va ser Minguella qui va aconseguir que gladiadors sublims i celestials com Maradona, Stoichkov i Messi  arribessin al Barça. «¿És cert que Nuñez et va pagar una comissió de 100 milions de pessetes per Rivaldo?», li han preguntat. I Minguella ha assentit, somrient amb aquell somriure seu de llebre llesta, sàvia i hàbil. No ha explicat grans secrets, ni tampoc situacions tèrboles de tants clubs –els coneix tots– amb directius empastifats. Aquells tripijocs, com quan una directiva del Barça, no fa tant, va fitxar el brasiler Keirrison de Souzai mai va arribar a jugar. Ni un amistós. Es van pagar per ell 15 milions d’euros i van acabar regalant-lo. ¡Ah! Paga el soci, al cap i a la fi. 

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior 2025

Buenafuente i Sílvia Abril no presentaran les campanades a TVE

No, Minguella no ha explicat cap maniobra típica del comissionisme il·lustrat. Però ha dit una cosa ressaltable: «El problema del Barça, i del Reial Madrid, és que cap directiu paga de la seva butxaca. ¡Ah! Directius de clubs i directius de governs s’agermanen: res hi ha més còmode i rendible que manejar la pasta dels altres.