Càmeres sobre els Mossos

A la policia (Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil) els passa com als banquers: mal assumpte quan són objecte d’atenció i surten a la tele. L’ideal és que la seva feina sigui efectiva, impecable, però discreta. Quan es transformen, o són transformats, en protagonistes, és que alguna cosa no va bé.

Ara fa diverses setmanes que tenen el focus televisiu posat a sobre. A Catalunya, a TV-3, la novetat és que ara també es qüestionen els Mossos. Ja no és només l’habitual rebuig del que venen qualificant com a «forces d’ocupació» (Policia Nacional i Guàrdia Civil); ara també els Mossos. No és estrany: fan seguidisme amplificant les crítiques de Torra contra ells. ¡Ah! Que el president de la Generalitat qüestioni la seva pròpia policia té mèrit. I naturalment a TV-3 li fan de portaveus.

Aquest dissabte hem tingut dos Mossos a la tele. Un en el programa especial El segon octubre (TV-3), i un altre a Liarla Pardo (La Sexta). Els dos agents tenien el rostre protegit: el de La Sexta amb caputxa, el de TV-3 difuminat. Ha sigut interessant escoltar-los. Conèixer el que pensen, el que senten, les ordres que han d’obeir i el seu retrat de la situació. 

El subinspector de la Brimo que ha sortit a TV-3 deia: «S’ha pujat de cop un esglaó en l’escala de la violència. Llançaments de pedres, ampolles de vidre, i pirotècnia d’alt calibre contra els agents. Agressivitat enorme. Llavors cal actuar perquè hi ha perill per a nosaltres, els agents, i també per a la resta dels manifestants. Hem de fer la nostra feina, i no hi ha ningú més que ho pugui fer».

Notícies relacionades

Amb la tele s’atreveix tothom

La família de la mort

El mosso de La Sexta deia el mateix, amb alguna consideració molt meditable. Deia: «Llambordes, ampolles, còctels amb àcid... I nosaltres a aguantar, fins que ens donen l’ordre. Moltes vegades arriba tard. Ens manen esperar fins que tot està cremant. Els polítics no resolen els seus problemes i ens utilitzen a nosaltres. Volien veure disturbis, masses al carrer en explosió de força. El pitjor: que el cos dels Mossos, en lloc d’estar protegit pel president, està sent atacat. El millor: la unió amb la Policia Nacional, que abans estava trencada». Meditable la seva advertència que els manen actuar tard, no preventivament, sinó quan ja tot està cremant. ¿A qui li interessa aquesta estratègia? ¿Al Govern central? ¿Al Govern català? Algú hauria de respondre.