Vandalisme + Revilla = èxit total

És llesta Cristina Pardo (Liarla Pardo, La Sexta). Ha combinat en un mateix programa resums del vandalisme a Barcelona, amb passejos amb Miguel Ángel Revilla per Cantàbria. Amb aquest sistema ha aconseguit record d’audiència de la temporada. Estem d’acord: és una barreja colossal. Podríem sintetitzar-la dient: posi’s a riure després d’haver tremolat. Tremolar amb carrers de Barcelona incendiats, semàfors i contenidors cremats, voreres amb el paviment arrencat de soca-rel. 

Un incís: «D’això vostè en diu simples aldarulls?» li deia, sorprès, l’expresident  Montilla dissabte a la presentadora d’El Palmar de Troya FAQS.  ¡Ah! Seguim. I després d’aquest dantesc paisatge, imatges alegres de Cristina Pardo a Cantàbria amb el polític de més tirada mediàtica de tot el telehipòdrom estatal. Home, doncs que deixin que em quedi avui amb Revilla, que l’altre ja és prou cafre. Circulaven per una fira de dones artesanes

Notícies relacionades

‘La casa nostra’, la ‘sitcom’ de Dani de la Orden amb què 3Cat recuperarà l’esperit de ‘Plats bruts’

¡Salta la sorpresa a Europa!

Un grup de senyores ruboritzades, tot just veure el seu president, van començar a cridar de plaer. Li llançaven floretes. I fins i tot una el va agafar de les galtes i li va estampar dos petons afectuosos i castos. Revilla es deixava estimar. I va afegir per a gaudi de la resta del personal: «Jo, quan vaig a Altamira, les viudes m’assetgen, Cristina, m’assetgen, se m’acosten, volen ballar amb mi ¡i jo no sé ballar!». ¡Ah! Com rèiem a casa imaginantRevilla  envoltat de viudes altamiranes, acostant-se a ell. I veient el president de Cantàbria l’excitació que causava, va rematar amb un apunt historicista de primera classe. «Penseu que, des de temps de Plini, Cantàbria ja era un matriarcat. ¡I segueix sent-ho!». Home, li agraeixo a Cristina Pardo que acabés el seu programa amb Revilla submergit en aquella vibració de dames càntabres artesanes. Està estadísticament demostrat que més del 60% dels vots que rep Revilla és vot femení. El matriarcat de Plini es constata.

385 EUROS AL MES .– Un jubilat de Jaén es va aixecar molt educadament de la grada de convidats (El objetivo, La Sexta) i va preguntar a Pablo Casado: «Li demano que faci un esforç d’imaginació. Digui’m ¿què faria vostè amb 385 euros al mes, i havent de pagar un lloguer? ¿Vostè podria viure?». Com vostès poden comprendre, la resposta del polític mancava de tota importància.