Fogueres d'avui, cendres de fa 50 anys

Divendres a la nit cremava de nou Barcelona en mans de la fosca cara b del tsunami, segons alguns analistes.En mans d’infiltrats aliens al tsunami, segons alguns altres de no menys qualificats. Triïn vostès l’opció que els sembli més encertada. El rellotge de l’especialAl rojo vivode la Sexta marcava les 23.52. Ens van ensenyar que les flames gairebé arribaven als balcons del segon pis d’un immoble del carrer de Roger de Flor. Vam veure llavors que un veí, consternat, sortia amb la mànega de regar els geranis per mirar d’apagar la foguera dels bàrbars. No va aconseguir aquell voluntariós ciutadà sufocar del tot les flames, però, gràcies a la seva acció, quan van arribar els bombers la foguera va quedar reduïda a cendres més ràpid. ¡Ah! Mentre aquell foc del carrer de Roger de Flor ja només eren brases fumejants, a la cadena Tele 5 –que van a la seva bola i no es mouen del seu microcosmos privat– també ens van ensenyar unes cendres molt particulars. Va ser al programaVolverte a ver. Va aparèixer la celebrity fashion Carmen Lomana i va demanar que li busquessin un home, l’Óscar,  amb el qual va tenir un foguera passional fa 50 anys, i des d’aleshores no s’havien tornat a veure mai. ¡Ah!  El van trobar. Concretament a Tenerife. I el van portar al programa.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

La senyoraLomanaestava molt nerviosa quan es va assabentar que el seu home del passat estava darrere de la mampara de convidats. «¡Estic taquicàrdica!», deia amb inquietud. I va afegir retrocedint mentalment 50 anys amb una vibració molt especial: «És que l’Óscar era guapíssim. Guapíssim. Estava entre Alain Delon i James Dean. ¡De traca, de traca!». ¡Ah! Era entre El Tulipán Negro i Rebelde sin causa. ¡Sí que devia ser guapo l’home, sí! Però és clar, després de mig segle, resulta que Todo verdor perecerá, com deia Eduardo Mallea en una de les novel·les més importants i menys conegudes d’allò que es va dir el boom llatinoamericà. No obstant,Carmen Lomana, que és una dama delicada, i molt educada, va acollir aquelles cendres del passat amb un afecte extraordinari. Es van abraçar tendrament quan van retirar la mampara que els separava. Home, aquest tipus d’exercicis, tan domèstics, fins i tot cursis, són de vol molt rasant. Però s’ha de reconèixer que almenys fa goig evocar una foguera que va brollar fruit de la passió, i no dels vàndals.