Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

L'home-coet i el petard publicitari

Ferran Monegal

Mala jugada li han gastat a l’abnegat Juan Peligros, un disciplinat gimnasta especialista a realitzar números arriscats. Va passar a El hormiguero (A-3 TV). Li havien enganxat a l’esquena una temible bateria de coets, de considerable potència i mida, que una vegada encesos havien de propulsar-lo pels aires. «¡No porta ni protecció contra les cremades ni res!», ens deia Pablo Motos per incentivar el nostre morbós interès davant del temerari tràngol. Però, de sobte, quan Juan Peligros ja estava a punt de prendre la metxa i sortir disparat en elevació vertical, ¡patapam!, va tronar la veu de Pablo Motos una altra vegada, advertint: «He de fer un tall. Marxem. En 14 anys és la primera vegada que em passa. Hem de posar publicitat. Ho sento. Tornem demà». I així va acabar el programa, amb el pobre Juan Peligros encallat a terra, ridiculitzat, i nosaltres a casa astorats i amb cara d’atordits. ¡Ah! Ja sabem que a les cadenes privades la publicitat mana per damunt de totes les altres coses. Però això que hem vist és molt cafre. A l’home-coet l’han deixat en home-petard, i a l’audiència ens han pres el pèl una vegada més. Qui sap, potser és una estratègia perquè estiguem pendents cada nit de si Juan Peligros s’eleva pels aires. A la revista satírica La Codorniz solien advertir cada setmana: «On no hi ha publicitat la veritat resplendeix». La Codorniz va morir fa 41 anys. Continua de plena actualitat.

UN SOSTENIDOR PERDUT .– Un dia de la setmana passada, a Late Motiv (Movistar +), a l’acabar el programa, i quan el públic ja havia marxat, Buenafuente va trobar un sostenidor oblidat en una butaca. ¡Ahh! Quina il·lusió va tenir l’humorista davant d’aquella troballa. Ens ho va ensenyar. L’acariciava. Estava entusiasmat. Va pensar: una jove, de sobte, veient-me actuar, ha quedat tan suggestionada que fins i tot s’ha tret el sostenidor. O sigui, com Jesulín de Ubrique a Aranjuez, quan 9.000 senyores li llançaven les seves calces. Buenafuente va manar que busquessin de seguida la noia. La van trobar. La va entrevistar. Es diu Nagore. Va explicar que no es va treure el sostenidor ni res semblant. Senzillament, aquesta peça la portava de recanvi en una bossa i se li va caure sense que se n’adonés. ¡Ahh! Quina decepció. Prosaica realitat. Més mata la fam.