Aquells anys regis, tan familiars

Ara que fa 50 anyets d’aquella tremenda sessió a les Corts, quan Franco va elegir al príncep Joan Carlesi aquest va jurar amb devoció i lleialtat al Generalíssim i als gloriosos principis del Moviment Nacional. Ara que han passat 10 lustres, La Sexta columna ens ha presentat un resum, un recordatori, magistralment dibuixat, d’aquest viatge de Joan Carles, que va començar sent el Príncep del Caudillo, i va acabar sent Rei d’Espanya, emèrit o cessant avui dia. ¡Ah! Que bé ens han explicat aquest tràveling. Posem alguns punts clau d’aquest periple.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Per exemple, aquell emprenyament del seu pare, Don Juan, a Estoril, advertint que l’únic que volia Franco era legitimar la seva dictadura militar utilitzant la monarquia i a un futur monarca elegit per ell mateix. Posem el paper del llavors Príncep, un Juanito sempre enganxat al Generalíssim, fins i tot en aquell últim primer d’octubre, al balcó de la Plaça d’Orient, última aparició de Franco en públic, en l’acte d’adhesió muntat per intentar contrarestar les protestes internacionals per les últimes execucions que va ordenar perpetrar. Posem l’operació que va organitzar Suárez, com a director general de RTVE, per construir-los a Joan Carles i a Sofia una imatge popular. Viatges per Espanya, preparats al mil·límetre, sempre amb cambres de TVE per expandir la notícia. Després, ja monarca, es va dissenyar la règia familiaritat. A Suárez ja no li va fer falta intervenir. Bona part del periodisme va ajudar a construir la imatge del Rei trempat. Mil anècdotes d’un sobirà simpatiquíssim que fins i tot explicava acudits. Aquesta foto ambPujolinclosa al documental era, doncs, afilada. Eren aquells anys formidables en què un d’ells era rei d’Espanya i l’altre virrei de Catalunya. Pacte tàcit de no agressió. Home, tu diràs. Indiscutiblement, vivien amb els luxes d’un monarca.

La intervenció de l’expert en demoscòpia, Jorge Miquel, ha sigut brillant, recordant que fins a finals dels 80, en totes les enquestes –que no es publicaven, per cert– la monarquia tenia el suport del 40% de la ciutadania. “Però va arribar el 23-F va acabar esbossant un somriure. ¡Ahh! Gran operació la del 23-F, sí. Aquesta Sexta columna l’haurien de passar per escoles i instituts. Resumeix i aclareix. I en només 55 minuts.