El dia que Margaret Thatcher va anar al logopeda

Sandra Sabatés va viatjar fins a Cambridge (El intermedio, La Sexta) i va visitatr la famosa historiadora Mary BeardMary Beard. L’entrevista va ser sota el prisma del feminisme. A mi m’hauria agradat que Sabatés també hagués aprofundit una mica en l’enorme saviesa que té Mary Beard sobre la historiografia clàssica de la Grècia i la Roma antigues. És colossal la mirada crítica d’aquesta historiadora. En una de les seves obres més importants, SPQR (Edit. Crítica, 2016), analitza, i moltes vegades desmunta, les versions dels historiadors de l’època, la majoria, a sou del Cèsar o de l’Emperador corresponent. Escrivien a gust de qui els pagava i falsejaven la història sense cap tipus de manies. ¡Ah! Esperava alguna reflexió al respecte, perquè això d’escriure, de construir el relat –com ara es diu– al grat del que mana persisteix en els nostres dies. En qualsevol cas, l’entrevista va ser interessantíssima.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Mary Beard va confessar que, quan va començar a sortir en la tele, en programes de divulgació històrica, algun crític la va jutjar pel seu aspecte. Pel seu endreç indumentari. “¡Faci el favor d’arreglar-se aquests cabells! ¡I aquestes dents!”, li cridava des dels seus articles el crític. I ella li contestava: “Que sàpiga que, si tinc èxit en la tele, no és pel meu aspecte, sinó pel que dic. I això és molt gratificant”. ¡Ah! Estic amb la senyora Beard al cent per cent. Algú que escriu amb aquests arguments no és un crític; és senzillament un cretí.  També va ser particularment saborós el perfil que va revelar de Margaret ThatcherMargaret Thatcher. Li estava explicant a Sabatés que sempre que una dona ha aspirat a detenir el poder ha hagut de mimetitzar característiques masculines. I va explicar llavors el curiós cas de la Thatcher. Va dir: “Quan estava a punt d’accedir a primera ministra, va anar a veure un logopeda. Thatcher tenia la veu molt aguda i això era massa femení. Havia de transformar la seva veu. Fer-la més greu, més masculina”.

Home, l’apunt és curiosíssim. Venint de Mary Beard, no dubto de la seva veracitat. En absolut. No obstant, en la història del món convé recordarCleòpatra. Va arribar a poderosa reina d’Egipte sense haver de masculinitzar-se mai. Al contrari. Que l’hi preguntin al pobre Marc Antoni, que cada vegada que la veia es desfeia i no guanyava guerres ni res. Va acabar en suïcidi.