El divorci de Valls: 'Ne me quitte pas'

Trastornat el Gran Wyoming (El intermedio, La Sexta) davant la ruptura de Ciutadans i Manuel Valls, exclamava: “¡Oh, mon Dieu! ¿Pourquoi?. ¡Ahh! Estava tan désolé, tan profundament estranyat, que va afegir: “¡No té sentit; és inexplicable!”. I van posar llavors per la megafonia, com si es tractés d’un arpegi poètic i musical, aquell extraordinari tema de Jacques Brel titulat Ne me quitte pas.

¡Ah! Interessant interpretació  d’El intermedio sobre el que ha passat. És a dir, podem estar o no d’acord amb Valls, però ha sigut conseqüent amb el seu ideari: no a l’extrema dreta de Vox i no a la independència. I van afegir: “Aquí qui navega donant inexplicables batzegades és Ciutadans”. Diferent manera d’enfocar el cas ha sigut la del TN vespre (TV-3) de la mateixa nit de dimarts. Van obrir el seu informatiu exclamant: “¡Celestino Corbacho també s’aparta de Manuel Valls!”, i ho van rematar després dient: “¡Valls es va quedant sol i creixen les especulacions sobre el seu futur polític!”. O sigui, en l’agitprop  de Sant Joan Despí, en la colossal trinxera televisiva del procés, ara, curiosament, els irrita més Valls que Ciutadans. ¡Ahh!  Quines meravelles té això de trufar la informació amb les consignes que més convenen en cada avatar.

Precisament sobre Celestino Corbacho tinc anotada una floreta que li acaba d’enviar a Valls, un souvenir molt delicat, quan l’entrevistava Ferreras a Al rojo vivio aquest matí. Li ha llançat aquest dard, escarit, però afilat: “¡Jo no he vingut aquí a passar un cap de setmana!”. Tremenda punyalada. Eren socis amistosos i entranyables fins abans-d’ahir i avui, en canvi, li ha deixat anar: “¡Tu no has vingut a Barcelona a ser alcalde; tu has vingut a estiuejar!”. Bàrbar.

Notícies relacionades

El "gran canvi" de Telecinco

Els pecats de joventut de Lola Lolita

Tornant a El intermedio, l’elecció del Ne me quitte pas té segones intencions.  Es tracta d’una cançó bellíssima i profunda, això és indiscutible. Però la seva història és decebedora. Fins i tot, canalla. Brel la va compondre com a suposat acte d’amor per la jove Suzanne, anomenada Zizou. Deia que temia perdre-la. La veritat és que va ser Brel qui la va deixar tirada, com un drap, quan es va assabentar que estava embarassada.