Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

L'amant androide i 'els altres catalans'

Ferran Monegal

Aquestes escapades de Jordi Basté a la recerca de noves experiències sensorials (No pot ser!, TV-3) provoquen en ell, i en nosaltres també, una espècie d’admiració i espant a parts iguals. La visita que ha fet a la fàbrica de robots sexuals amb intel·ligència artificial, a Califòrnia, ha sigut francament inquietant. Ja no són nines inflables. Són criatures enigmàtiques, submises, complaents, fabricades per omplir la solitud d’éssers humans malenconiosos i desemparats. Crec que Basté primer disfrutava passejant entre aquell bosc de frontis turgents i mamelles fantàstiques, o palpant les galtes d’uns culs, unes natges, sensacionals. Però seguidament va brollar en ell el factor homo sapiens i després d’haver reflexionat molt va començar a espantar-se. En efecte, és per espantar-se. El punt de teatralitat del rostre de Basté, sorprès i, fins i tot, torbat davant la potència sentimental d’aquestes màquines, aquesta vegada ha sigut un ingredient narratiu encertat.

Programades al gust del consumidor, aquestes criatures poden allotjar fins i tot allò que Pedro Calderón de la Barca anomenava El mayor monstruo del mundo, o sigui, la gelosia. ¡Ah! És increïble pensar que la nina et farà mala cara si mires la veïna amb excessiva intensitat. A Osaka, Basté va visitar l’Erika, la primera androide creada per Hiroshi Ishiguro amb finalitats no sexuals. Dic el mateix que vaig dir quan la va visitar Iñaki Gabilondo el maig del 2017 (#0, Movistar +): és tanta la seva perfecció que TV-3 n’hauria de comprar una i posar-la a presentar telenotícies. És dòcil. No al·lega càrrecs de consciència professional davant notícies manipulades o tergiversades. És insensible a les trampes. Desconeix la deontologia periodística. Mai es nega a res. I ni tan sols se li ha de donar el salari de la por com a paga. És ideal.

UNA CADERNERA A CORNELLÀ. – Paco Candel m’ha enviat un whatsapp des d’algun lloc de l’univers i diu que ha disfrutat veient Jordi Évole en el seu últim Salvados. Sant Ildefons. Plaça amb caderneres tapadetes a la seva gàbia. Remolí de jubilats parats. Una senyora va arribar de Galícia el 63 i s’ha passat 56 anys fregant, de genolls, terres de cases catalanes. Deia, amb orgull: “¡Vaig casar la meva filla; un casament ben bonic en el món obrer!”. ¡Ah! El món obrer d’Els altres catalans. Van fer Catalunya gran. Alguns no ho haurien d’oblidar. Candel s’ha emocionat amb aquest últim Salvados.