El fenomen de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez arriba a Netflix

El fenomen d’Alexandria Ocasio-Cortez arriba aquest dijous a Netflix amb A la conquista del Congreso, un documental que explora l’insòlit ascens d’aquesta jove llatina que, amb una campanya sense grans mitjans però centrada en la comunitat i la mobilització veïnal, es va convertir en congressista per Nova York.

Amb els ulls com plats i la mà tapant-se la cara com si no hi donés crèdit, la imatge d’aquesta noia progressista de vint-i-tants anys va fer la volta al món el juny del 2018 quan va derrotar en les primàries demòcrates Joe Crowley, un reconegut i veterà congressista que feia gairebé 20 anys que tenia el seu escó.

Ocasio-Cortez, aquest huracà que es va convertir així en un símbol de la nova esquerra als Estats Units, és, a més de tota una sensació a les xarxes socials. Però A la conquista del Congreso no mostra la congressista que és avui, sinó que relata el peculiar, enrevessat i sorprenent camí que la va portar fins a la Cambra Baixa.

"Para que una de nosotras lo consiga tenemos que intentarlo cien". Ya tenemos la carne de gallina. Emoción y orgullo al ver a Alexandria Ocasio-Cortez luchando por romper el techo de cristal. 'A la Conquista del Congreso' ya está disponible. pic.twitter.com/GGvfY4fr5F

— Netflix Pelis España (@NetflixPelis) 1 de mayo de 2019

Premiat a Sundance

Guanyador del premi del públic al millor documental nord-americà al Festival de Sundance, A la conquista del Congreso gira entorn d’Ocasio-Cortez, tot i que, en realitat, explica també les històries de tres altres dones que van desafiar els clixés tradicionals de la política i que van batallar en les primàries del 2018 contra demòcrates molt assentats en el poder.

Es tracta d’Amy Vilela, que va intentar entrar al Congrés per Nevada; Cori Bush, que va fer el mateix a Missouri; i Paula Jean Swearengin, que va participar en les primàries de Virginia Occidental al Senat.

A elles i a Ocasio-Cortez els unia la falta d’experiència política, la limitació de recursos i l’escassetat de recolzaments dels sectors més poderosos, però també l’entusiasme per construir candidatures progressistes basades en la classe treballadora i els més desfavorits.

"Totes quatre tenien raons molt personals per fer el que van fer i per enfrontar-se a maquinàries polítiques consolidades", ha dit Rachel Lears, directora del documental, al portal Refinery29.

Fort coratge

"Requereix un coratge extra participar en una campanya en la qual no s’espera ningú –ha afegit la realitzadora–. Van haver de recórrer a les seves experiències personals de pèrdues i adversitats per tenir el coratge i la fortalesa de fer això".

En el cas d’Ocasio-Cortez, A la conquista del Congreso ofereix un revelador i il·lustratiu relat de la jove abans que fos coneguda pel gran públic.

D’aquesta manera, apareix treballant com a cambrera en un bar, voltant de dalt a baix pels carrers del Bronx i Queens a la recerca de vots, repartint pamflets als seus veïns i compartint dubtes amb la seva família i parella sobre si està fent el correcte.

"Si fos una persona normal i racional, hauria abandonat aquesta candidatura fa molt temps", confessa Ocasio-Cortez al començament del film.

Entusiasme i il·lusió

La seva campanya, amb un entusiasme i il·lusió molt refrescants, va apostar per diferenciar-se clarament de les elits i el clientelisme polític.

Per lluitar contra els de dalt, ella estava amb els de baix; en lloc d’estar del costat de les corporacions i els poderosos, donava la mà a immigrants i treballadors; i, en comptes de buscar el suport de l’establishment i la vella guàrdia demòcrata, preferia visitar els seus votants porta per porta i obrir forat a noves veus en la política.

"Em postulo per representar el Bronx. Soc bronxite de tercera generació. Soc llatina, soc boricua, soc descendent dels indis taïnos, soc descendent d’esclaus africans. ¡Estic orgullosa de ser nord-americana! Però hem d’estar a l’altura d’aquesta promesa", assegura en un altre moment del documental.

Així mateix, A la conquista del Congreso reflecteix els problemes i crítiques que pateixen especialment les dones a l’endinsar-se en l’esfera pública.

"Tros de merda" i "gossa"

Com resumeix Amy Vilela: "Ara publiquen que soc marxista. Ni tan sols sé que és ser marxista. Que soc comunista, socialista, un tros de merda i una gossa. I que semblo russa, que torni al meu país, Mèxic ... Però, ¿saben què? Que segueixin parlant".

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

El final feliç només es va donar per a Ocasio-Cortez, ja que la resta de protagonistes del documental van perdre les seves primàries.

Però al marge d’aquestes històries concretes A la conquesta del Congrés també ajuda a entendre el context de l’esquerra després de la inesperada victòria de Donald Trump en les presidencials, la influència de moviments com ara Occupy Wall Street i el pes d’una joventut mobilitzada i preocupada per assumptes com ara l’educació i la sanitat públiques i la lluita contra el canvi climàtic.