HBO munta la seva 'Patria' a Sant Sebastià

El Casc Antic de Sant Sebastià ha tornat aquest dimarts a èpoques passades, amb recreació d’una manifestació inclosa, amb motiu del rodatge de la sèrie 'Patria', una mirada als pitjors anysd’Euskadi, que, segons el seu productor i guionista, Aitor Gabilondo,Aitor Gabilondo "ajudarà a entendre i que no torni a passar".

La major part dels exteriors de 'Patria', l’adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu i la primera producció espanyola d’HBO, es rodaran fins a finals de juny a Guipúscoa, on l’equip que lidera el seu productor i guionista, el donostiarra Aitor Gabilondo, ha filmat ja a Soraluze i Elgoibar.

Filmar en la Casc Antic "impressiona i emociona", assegura en una entrevista amb Efe Gabilondo, que reconeix que ha vist moltes d’aquestes manifestacions atapeïdes de simbologia etarra des delMercat de la Bretxa, on la seva família regentava un parada.

Aquesta proximitat personal amb el relat de com va arrasar la violència en les relacions i la vida de moltes persones al País Basc "remou sentiments", però "les ficcions són per a això", reconeix.

El productor està convençut que l’adaptació de la novel·la d’Aramburu s’entendrà fora d’Espanya "perquè és una història universal, la de dues amigues separades per una bala."

Considera que, tot i que les circumstàncies més locals "se li puguin escapar a un espectador nord-americà, els elements de què parla la sèrie són totalment emocionals, comprensibles i humans, i això emociona aquí i a fora", afirma.

Gabilondo està convençut que narrar el que va passar amb la violència a Euskadi "ajudarà a entendre i que no torni a passar", assegura.

'Patria' parla de persones arran de terra, explica la història a aquest nivell, i crec que la societat té una voluntat claríssima de seguir endavant i de superar el passat", afirma Gabilondo, tot i que reconeix que és difícil, perquè "la reconciliació i la justícia són dos termes difícils d’equilibrar, però queda tota la vida per davant per aconseguir-la".

El guionista i productor de sèries com 'El comisario', 'Vivir sin permiso’ i 'Allí abajo' ha destacat que durant els rodatges de 'Patria' a Guipúscoa no ha tingut cap problema. "Al contrari, tot ha sigut ajuda i ens hem integrat perfectament a Soraluze i Elgoibar".

S’ha mostrat "molt satisfet" amb la marxa del projecte, tot i que va arrencar amb Pablo Trapero i Félix Viscarret com a codirectors, però finalment ha quedat únicament aquest últim, juntament amb Óscar Pedraza.

"Hi va haver diferències de criteri i vam decidir separar els nostres camins sense cap mena de problema, una cosa que és bastant habitual que passi quan la creativitat està pel mig", ha assenyalat Gabilondo, que ha remarcat que la sortida del realitzador argentí "no va alterar els plans".

El director navarrès Félix Viscarret, que ja va adaptar al cine una altra novel·la d’Aramburu, 'El trompetista de Utopía'  (que es va estrenar als cines amb el títol de 'Bajo las estrellas’ considera que el principal repte a 'Patria' és "compaginar la doble naturalesa" de ser un relat de ficció i el seu ancoratge amb "una realitat sociopolítica que toca molt de prop".

És una història que reflecteix "amb humanitat les contradiccions personals, familiars i de tota una societat i reflecteix com la violència ho va arribar a afectar absolutament tot", afirma.

El “matí de cine” donostiarra va començar al carrer Portu amb crits de "Gora ETA militarra", proferits per diversos centenars d’extres que van avançar en una "manifestació" fins a la plaça de la Constitució, un dels escenaris habituals delsincidents violents que es van registrar als carrers de la ciutat durant dècades.

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

Entre els extres d’aquesta primera producció espanyola d’HBO, que s’estrenarà el 2020, 2020, també hi havia les actrius protagonistes de l’adaptació de la novel·la de Fernando Aramburu: Elena Irureta, que encarna a la Bittori, la dona que torna al poble anys després de l’assassinat del seu marit en mans d’ETA, i Ane Gabarain, que dona vida a la Miren, la seva antagonista radicalitzada amb la qual trenca una relació d’amistat.

Totes dues han reconegut en declaracions als mitjans de comunicació que podrien haver-se intercanviat els papers i que el relat d’Aramburu requereix un treball "molt fi" per ressaltar la faceta humana de cada personatge.