Eutanàsia amb càmeres

Sense una broma, sense una ironia, sense un sarcasme, que són les grans cartes de l’èxit d’El intermedio (La Sexta), aquest programa va aconseguir la màxima audiència de la temporada. El delicat tractament que van dedicar al cas d’eutanàsia que l’Ángel va practicar a la seva dona, la María José –que, cansada de patir, ho desitjava–, va ser premiat amb una audiència i un interès extraordinaris. I, molt en particular, l’entrevista que Gonzo va fer a l’Ángel. “Vam decidir que s’havia de divulgar. Gravació i distribució als mitjans. Si jo ho hagués fet, però m’hagués ocultat, no hauria servit de res. La meva dona hauria sigut una morta més. Ha sigut una acció per moure a la conscienciació”, va explicar l’Ángel. Efectivament, aquest ha sigut el punt clau. Una eutanàsia gravada amb càmera i emesa a la tele podria semblar, dit així, un insuportable exercici sensacionalista a la recerca d’una morbosa espectacularitat. Ha sigut el contrari. La cura, dolorosa, sens dubte, però valenta, que ha tingut l’Ángel gravant tot el procés que la seva dona va decidir emprendre sobre la seva vida insuportable ha sigut una acció per conscienciar. Per donar visibilitat a aquest tema, tan delicat, que els polítics i els legisladors es resisteixen a abordar. L’exquisit tractament d’El intermedio hi ha ajudat. El sensacionalisme no ha aparegut per enlloc. I l’audiència els ha recompensat.

DEBAT IGLESIAS - FERRERAS .– No ha sigut un esbronc, però, sí, una discussió de profund calat. A Al rojo vivo  Pablo Iglesias ha retret a Antonio García Ferreras que doni veu, cadira en platós i pista televisiva a Eduardo Inda, periodista que ara està sota la sospita d’haver publicat a posta informacions falses contra Iglesias i Podem, servides per alts caps policials de l’Estat. Ferreras li ha contestat que són els jutges els que diran si les va publicar sabent que eren falses o no. “De moment, presumpció d’innocència, com a qualsevol altre ciutadà”, ha afegit Ferreras. ¡Ah! Rares vegades assistim a la tele a una polèmica sobre el nostre propi ofici i la manera de practicar-lo. Àcid debat, però sa debat. Sardà ha dit, al concloure la col·lisió: “Ja m’agradaria que aquesta discussió es produís alguna vegada a Catalunya sobre alguns mitjans de comunicació i la seva manera d’informar”. A mi també.