Mansió Bertín: la dreta escampada

Estava molest Bertín Osborne perquè ni Pablo Iglesias ni Pedro Sánchez han acceptat visitar la seva mansió enjardinada (Mi casa es la tuya, T-5). No s’hauria d’enfadar. Hauria d’estar content. El tripartit que conformen Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, sí que van anar-hi, i veient-los per aquella bonica gespa, escampats, s’ha aconseguit una simfonia dretana molt conjuntada. ¡Ah! ¡Quina meravella! Escoltant els solos de veu que anaven cantant, per separat, resulta que no desentonaven ni un compàs.

A la pregunta sobre què entenen per feminisme, els tres van cridar: ¡igualtat! Però sense entrar en detalls. Sobre què cal fer amb la mòmia de Franco, també van confluir: els morts se’ls ha de deixar on són.  Sobre Catalunya, el trio va advocar –pràcticament per igual– per un 155 sostingut. I sobre «¿Monarquia o República?», recital a tres veus d’encesos elogis i visques a Felip VI, amb una nota al marge que va afegir Abascal: «Si la Monarquia es deixa portar pels cants de sirena d’un Estat confederal i sobiranies diverses, molts espanyols preferiran una República Nacional Unitària».

Home, és possible que hi hagués una estratègia: endolcir els missatges per no espantar massa, en especial per part del líder de Vox. Cosa que ha produït que els tres acabessin demostrant –potser sense pretendre-ho Rivera i Casado– una sintonia conjuntada. ¡Ah! És el que té governar junts a Andalusia: el frec diari potser els agermana. Crec que l’únic error del programa ha sigut oferir les entrevistes per separat. Bertín els hauria d’haver ajuntat. Les viandes que portaven, empanada gallega (Rivera), ‘chuletón’ d’Àvila (Casado), i pebrots farcits de quinoa (Abascal), conformaven un menú que lligava. I Bertín, perfecte en el seu paper de catalitzador de les dretes allà representades.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

La gran atracció d’aquest programa ha sigut Abascal. Crec que és la primera entrevista televisiva que fa en aquesta campanya. S’ha esforçat a mostrar un tarannà suau. No obstant, quan Bertín li va preguntar: «¿Els teus millors records?», en lloc de recordar els més agradables, va desgranar un rosari de maldats que li van fer a ell i a la seva família des d’àmbits etarres. Va acabar citant amb fervor quatre paraules: «Família. Religió. Valentia. Pàtria». Alegria als Terços legionaris.