Anar al contingut

FENOMEN GLOBAL

El serial turc conquereix el món, i Espanya

Després dels EUA, Turquia és el país que exporta més producció audiovisual

Adrià Rocha Cutiller

El serial turc conquereix el món, i Espanya

Ell li acaricia el cabell pel clatell i ella el mira amb cara de xaiet degollat. Ell acosta la seva cara a la d’ella; els ulls de tots dos a punt de tocar-se. “Tinc por de perdre’t”, diu ell, pronunciant cada síl·laba de la frase de la forma més greu, profunda i sobreactuada possible.

Els violins romàntics de fons, mentre l’home pronuncia la frase, augmenten; la càmera, gens tímida, s’aproxima imparable fins a captar fins i tot la humitat de les pestanyes de la jove. «No tens cap raó per tenir por», li contesta ella, ja conquerida per sempre més fins al final dels temps. “T’estimo”, contesta ell. “T’estimo”, respon, enginyosa, ella.

Llavors, l’home del violí s’anima: tots dos, asseguts a la platja, just al davant de l’aigua, es fonen en un petó passional que, ininterromput, acaba durant hores. Es veu que no els molesta que la sorra se’ls fiqui als mitjons.

L’escena pertany a la telenovel·la turca ‘Fatmagül’, estrenada a Turquia el 2010 i és, segurament, un dels seus moments més icònics. Ha sigut vist fins a l’avorriment a tot el món: des de l’Argentina fins a l’Afganistan passant pel Perú, l’Equador, el Brasil, els EUA, França, Macedònia del Nord, Ucraïna, Israel, Eritrea, i Pakistan, entre molts altres països. Entre aquests, per descomptat, també hi ha Espanya, a través del canal d’Atresmedia Nova.

Des del 2007 fins avui, les telenovel·les turques –Turquia produeix milers de sèries idèntiques cada any– han estat expandint-se pel món com un virus imparable: a l’actualitat, Turquia és el segon país del món que exporta més material audiovisual; només per darrere dels EUA. El 2018, el valor d’aquestes exportacions va arribar als 350 milions de dòlars.

‘Fatmagül’ ha sigut la més exitosa fins ara, però d’altres arriben després d’ella i pugen fort: ‘Madre’ –‘Anne’ en turc– es va estrenar aquest diumenge, 24 de març, al canal Nova. La telenovel·la va rebentar registres d’audiència a Xile, Mèxic, Geòrgia, Indonèsia, l’Iran i un llarg etcètera que sembla infinit.

Fenomen mundial

“L’interès  per les sèries turques està creixent a tot arreu –va escriure, fa uns mesos, la periodista cultural turca Esin Kucuktepepinar–. Els estrangers reconeixen actors turcs que ni jo conec. A més, hi ha una espècie de turisme nou que consisteix a anar a veure els llocs on s’han filmat les telenovel·les».

I, per descomptat, el govern turc intenta aprofitar l’èxit: els últims anys, mentre el turisme europeu a Istanbul cau, l’àrab  s’ha multiplicat. Un dels motius és el de les telenovel·les turques.

És el cas de Leen, una jove saudita: “Amb la meva germana ens passem el dia veient sèries turques. Així que quan vam tenir vacances escolars vam decidir venir a Istanbul durant un mes. L’idioma m’encanta”, diu Leen, que gràcies a –o per culpa de– les telenovel·les turques ha començat a estudiar turc. I a més diu que se li dona bé: “Moltes paraules i referències ja les conec de la televisió”.

Cansu Dere i la nena Beren Gökyıldız, a la producció ‘Madre’.  /  (ATRESMEDIA)

Però ara a la Leen li ha aparegut un problema, perquè l’Aràbia Saudita ha decidit eliminar totes les telenovel·les turques de la graella televisiva. Els responsables de les cadenes diuen que és pel seu “contingut immoral”; molts experts pensen que és per les males relacions entre Ankara i Riad pel cas del periodista assassinat Jamal Khashoggi. Els saudites, enganxats a la droga dura de les telenovel·les turques, les veuen piratejades per internet mentre els seus governs es discuteixen.

Mansions, passió i cotxes cars

El secret de tot plegat, considera la periodista Kucuktepepinar, és, precisament, l’estil de vida que venen: “Passen a mansions enormes i amb cotxes de gamma alta, on els rics i els pobres es barregen. Mostren com els rics i els que tenen èxit s’enfronten amb els problemes de la vida quotidiana, de la mateixa manera que fem tots els altres», escriu l’experta.

A les telenovel·les turques hi ha de tot: actors massa expressius, bandes sonores estrepitoses, diners, bòtox, gelosia, sexe, dones espectaculars lleugeres de roba, homes musculosos vestits d’americana i corbata, droga, disputes familiars, alcohol, amors impossibles, despit, iots, mòbils cars, avions privats, baralles llegendàries, borratxeres indesitjables, ressaques impossibles, pistoles, subfusells, alguna granada de mà i, sobretot, molta adrenalina. No hi ha, això sí que no, cap contingut polític.

I això, precisament, és el que les fa tan populars: estan pensades perquè, per una estona, la gent fugi de la seva vida. A Turquia tothom les veu. “‘Madre’ és una sèrie molt emocional. La vaig veure sencera –diu i es disculpa l’Azra, una estudiant turca–. Els turcs estimem el drama”.