Duran descobreix que TV-3 no és fiable

Sembla que les memòries polítiques de Duran Lleida (El risc de la veritat) estan concitant gran atenció a la tele. L’han entrevistat a tot arreu. La trobada més interessant i espinosa, la que ha protagonitzat a FAQS (TV-3), la cadena per la qual ell es passejava com si fos a casa seva mentre va durar el tàndem CiU. O sigui, com una prolongació de la seva suite del Palace. ¡Ah! Ara que Duran ha descobert que és la tele del procés, s’hi ha mirat donant canya. De Puigdemont va dir: «És un cupaire més que un convergent. És un il·luminat, en el sentit més negatiu de la paraula. Se salta la llei. Fa barbaritats. Menteix, i no és la primera vegada que ho fa». A Mas també li va dedicar paraules delicades: «Va arribar tard a la política, i sense interès per la política. Li falta consistència i, a més, està mal assessorat. Va entregar el país a la CUP i a Puigdemont». Sobre la maniobra de posar els presos encapçalant candidatures: «Això és perquè pugi el suflé del sentimentalisme. D’això se n’aprofita l’independentisme». I de sobte l’entrevistadora li va preguntar: «Al seu llibre diu que TV-3 treballa per guanyar complicitats a favor de la independència. ¿En què es basa?». «Doncs en aquest mateix programa, per exemple» li va deixar anar, i va afegir: «No ens enganyem. No fem trampes. En els últims temps TV-3 aquesta jugant, descaradíssimament, la carta independentista». Home, celebro que finalment ho hagi notat.

Va ser interessant el lloc triat per conversar. Duran, que és savi, té moltes taules, i sap com se les gasten als actuals temples de TV-3, va evitar personar-se al plató d’El Palmar de Troya FAQS. Va triar un altre lloc: la Sala Josep Maria Sert del Congrés dels Diputats de la capital d’Espanya. ¡Ah! És un lloc meditable. Són allà, traslladats, els murals que Sert va fer, el 1920, per decorar el palau del Marquès de Salamanca. Són paisatges de ciutats espanyoles. Conca, Àvila, Toledo, Burgos, Sevilla, Saragossa, Madrid... Ni una catalana. No sabem per què Duran va triar asseure’s al costat del mural de Salamanca. Qui sap, potser el record de la batalla que va tenir lloc allà, la dels Arapiles, li excita el to muscular. Mentre anava parlant, els serveis de postproducció li posaven rètols punyents. Per exemple: «Duran, el Cambó d’Alcampell». És desmesurat. Ja voldria ell, suposo.

Peu de foto: Duran i Lleida al Congrés (FAQS).