TU I JO SOM TRES

La sang del prestador

vts 01 1 / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Aterra nova temporada delsGipsy Kings a Cuatro. Tot i que sembli mentida, continuen donant-li peixet al prestador de Palma. La nova ocurrència d’aquest primer capítol ha sigut convocar el vident Rappel i que llegeixi el futur del prestador en la seva sang. L’anava punxant al dit del mig de la mà esquerra i les gotes de sang queien en un vas ple d’aigua. Formaven figures inquietants. Rappel li deia: “Veig que has d’anar a l’origen. Al ‘meollo’. ¿Per a què has vingut a aquest món?”. ¡Ah! La part del ‘meollo’ no la van acabar d’entendre, ni el prestador ni els seus acompanyants. Creien que el ‘meollo’ era algun país llunyà. Veure el futur a través de la sang, en la màgia negra clàssica, ho fan amb una gallina o un pollastre. Té sentit: hi ha casos en què la seva sang és més neta que la d’alguns humans. Al marge del xou de Rappel, és deplorable el retrat que, a través d’aquest prestador, s’està fent del poble romaní. Ho he dit des que va començar aquest horror, fa almenys quatre temporades.

Notícies relacionades

11-M, ATEMPTAT SENSE 'TXAPELA’ .– Es compleixen 15 anys de l’atemptat d’Atocha. Vibrant al·legat de García Ferreras en Al rojo vivo (La Sexta): “La justícia ha deixat clar que l’autoria va ser islamista. L’atemptat no tenia txapela. ¡Ah! Han passat 15 anys i el veredicte és concloent. No hi havia txapela en l’atemptat. No obstant, la caverna, el sindicat del crim, continua evacuant desinformació en els mitjans que estan al seu abast.

EL ‘TROPELL’ DE PAULINA .– Ningú s’explica, i crec que la direcció del programa i els altres membres del jurat tampoc, la desastrosa i injusta decisió que va prendre Paulina Rubio l’altra nit en La voz (A-3 TV). Va expulsar del concurs l’excepcional Andrés Balado, potser el millor intèrpret, la veu més intensa i extraordinària d’aquest certamen.  Les seves versions de Purple rain o You are so beautiful li han valgut el sobrenom del Bruce Springsteen o el Joe Cocker de Galícia. La decisió de Paulina Rubio és incomprensible. Francament estranya. Potser, un cop de calor. Potser, un tropell.