«El que ens agrada d''El embarcadero' és que no jutja»

Les actrius Verónica Sánchez, en el paper d’Alejandra, i Irene Arcos, com a Verónica, són els dos extrems d’un triangle amorós que es tanca amb el personatge d’Óscar (Álvaro Morte) a 'El embarcadero', una sèrie de Movistar+ que va molt més enllà d’un habitual drama romàntic.

-¿Què és ‘El embarcadero’?

-Verónica Sánchez: És molt difícil de contestar, perquè el que s’intenta és precisament escapar-se de l’estereotip. Hi ha una barreja de gèneres molt interessant: és un drama romàntic i té elements de 'thriller'. Crec que intenta buscar una altra manera d’explicar les coses. En aquest aspecte, crec que l’important és que sorprèn. 

-Parli’m del seu personatge, l’Alejandra, quan el seu marit se suïcida i descobreix que tenia una doble vida amb una altra dona. 

-V. S.: És com un viatge iniciàtic, però als 40. L’Alejandra és una dona que ja ha passat per moltes coses, però de sobte ha de replantejar-se tot el que ha experimentat. És un camí d’autodescobriment, de maduresa cap a una altra versió de si mateixa. Quan tenim 18 anys sembla com si estiguéssim obligats a decidir quin serà el nostre camí, però de vegades la vida et té reservat un revés i has de començar de nou de zero. 

-També és fonamental la manera com es va descobrint el personatge de la Verónica.

 -Irene Arcos: Crec que el viatge interior el fan tots els personatges. L’espectador ho veu tot a través dels ulls de l’Alejandra, però a mesura que avanci la sèrie, el meu personatge, que en un primer moment podria ser considerat com el seu antagonista, tindrà molts més punts en comú del que pensaven. I iniciaran una relació entre elles bastant sorprenent, perquè, tot i que sembli que aquestes dues dones s’estiraran els cabells per un home, no serà així, sinó al contrari, perquè estan unides pel sentiment de pèrdua, de dolor. És un vincle molt poderós que fa que entre elles es creï una relació.

-La sèrie dibuixa dos tipus de dona. Una de connectada amb la naturalesa, instintiva i l’altra amb la ciutat i molt cerebral.

 -V. S.: Són dues maneres de ser, però no dos tipus de dona. L’Óscar estaria entre aquests dos mons, entre la part racional, ordenada, i la salvatge.

-És una sèrie de personatges femenins que porten el pols. -

V. S.: És una sèrie en la qual les dones movem l’acció, sí, que és el que ens agrada. Estem molt acostumats que els homes siguin els motors de l’acció en la ficció i la dona sigui reacció. En aquest cas, és al contrari. 

-Un dels misteris de la sèrie és intentar entendre per què l’Óscar portava aquesta doble vida.

 -V. S.: El que ens agrada de la sèrie és que no jutja. Planteja una situació que està socialment mal vista, però en comptes de condemnar, el que fa el meu personatge és no deixar-se portar pels altres i intentar esbrinar com el seu marit, que l'estimava, la va poder enganyar així. No és una situació normal, però precisament per això ens ha obligat com intèrprets a sortir de la zona de confort, perquè a nosaltres mateixos ens costava entendre-ho. I a l’espectador igual.

I. A.: L’important és que no pretén adoctrinar ni dir el que està bé o malament. Simplement, es mostra una realitat que parteix d’emocions complexes que tenen a veure amb els sentiments. 

-El sexe és fonamental en la sèrie, ¿com el van abordar

? -I. A.: Era important mostrar-lo de manera directa, perquè si parlem de passió veritable no havíem de veure dues persones tapades amb els llençols. Crec que es retrata d’una manera molt bonica, no és gens obscè ni vulgar, tampoc morbós. A nivell físic, és cert que et sents exposada, no havia rodat mai escenes així, però al final va ser molt fàcil, perquè l’equip ens va cuidar molt.

-V. S: En la sèrie la sensualitat i l’erotisme eren importants, la sensorialitat. Pretén que reconnectem amb els nostres sentiments. Aquesta era la intenció. Per això està rodada amb la càmera a l’espatlla, a través de plans seqüència, fet que ens va permetre als actors que ens moguéssim de forma molt lliure. Recórrer a l’artifici per a les escenes de sexe hauria jugat a la contra de l’esperit de la sèrie.

¿Què els ha suposat la sèrie?

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

 V. S.: L’Alejandra m’ha donat l’oportunitat d’encarnar una dona difícil de definir, amb moltes capes i arestes. M’ha posat en llocs desconeguts, i ha suposat treballar tota l’estona a la corda fluixa. Igual que per al personatge, ha sigut una experiència transformadora.

 I. A.: És el meu primer paper protagonista, amb tot el que comporta això. Però, a més, és com si fos el meu personatge somiat. És forta, poderosa, és una guerrera, però també és vulnerable i fràgil. Té una lluita de llum i d’ombra a l’interior. Però, sobretot, és valenta i generosa. Tant de bo em quedi alguna cosa d’ella.