Anar al contingut

DIMARTS, 18

TV-3 analitza el procés des del pla judicial

'Sense ficció' emet el documental de Mediapro 'Causa especial 20907/2017' que reuneix 17 juristes que analitzen la deriva sobiranista

Jaume Roures diu que és una obra de "tesi" i no "militant" i augura que els presos estaran anys a la presó i els demanaran perdó, o no"

Inés Álvarez

¿Sedició? ¿Rebel·lió? ¿Desobediència? ¿Desordre públic? ¿Cop d’Estat? ¿Aplicació d’un dret democràtic? Els fets ocorreguts entre l’1-O i la fallida proclamació d’independència al Parlament han rebut diverses qualificacions i els seus autors han sigut acusats de diferents delictes. Per analitzar aquest llarg camí judicial que va tenir el seu inici en el recurs presentat al Tribunal Constitucional contra la reforma de l’Estatut de Autonomia pel Parlament de Catalunya i ratificat l’any 2006, i coincidint amb el dia fixat per la Sala Penal del Tribunal Suprem per celebrar la primera vista de l’1-O que debat la competència del tribunal, 'Sense ficció' emet dimarts, 18, Causa especial 20907/2017 (TV-3, 22. 55 hores)

El documental, produït per Mediapro i dirigit per Jaume Roures amb guió de Lluís Arcarazo, construeix un minuciós relat a partir de les declaracions de 17 jutges, fiscals, juristes i catedràtics en dret penal i processal, entre els quals hi ha  José María MenaMontserrat Comas i José Antonio Martín Pallín,  que reflexionen sobre aquestes sentència del 2010 que declarava inconstitucionals alguns dels articles de l’Estatut, que va servir com a eclosió del moviment independentista que els successius fets han anat alimentant.

Però la tesi principal del reportatge és disseccionar el sistema judicial cada vegada més qüestionat i donar resposta a les preguntes de si hi va haver realment una rebel·lió, si hi ha independència judicial i quins interessos es mouen en el CGPG i el Suprem, entre d’altres.

Tesi i no militància

L’audiovisual, que deu el seu títol a la causa oberta pels delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i desordre públic contra els organitzadors de l’1-O, es presenta, segons Roures, com un document de "tesi" i no de part ni de "militància". "Si de cas la militància és la responsabilitat social", va dir en la presentació. "Intentàvem reunir el panorama complet de juristes i crec que ho hem aconseguit", i també, "tot i que és una mica dens" donar als ciutadans "elements de reflexió" per a quan comencin els judicis". 

"Així mateix, la tesi final és que es desmunta la idea que hi ha un Tribunal Suprem de gent reflexiva i que aprofundeix en tots els elements amb objectivitat, sinó que no els importa gens el que pugui dir Europa i que la sentència ja està escrita", va assegurar el director i productor, que augura que els presos "estaran molts anys a la presó i després algú els demanarà perdó. O no".

Exercici periodístic

Montse Armengou, directora del programa Sense ficció, va destacar: "En aquests moments tan complexos que vivim hi juga un paper vital el periodisme, i aquest treball, que té més exercici periodístic que documental, ordena unes reflexions en presència de diversos juristes, independentistes o no, i ens exposa la tesi: ¿per què estan resolent els jutges el que potser hauria d’haver resolt la política? I la resposta és dramàtica". "És un magnífic documental", va afegir, que dona resposta al que demana "la ciutadania a una televisió pública" .

El guionista Lluís Arcarazo, per la seva banda, va posar èmfasi en el fet que el documental "forma part d’una trilogia que va començar amb 1-O i que va seguir amb 20-S  i mostra com la justícia s’ha convertit en un instrument per aplicar "una venjança o un escarment".  Així mateix, Armengou va manifestar que el documental es pot "permetre altres mirades, però hi ha una línia infranquejable que és el rigor".  I Roures, que va assegurar que li agradaria que també es fes un treball similar "des de les Espanyes", va al·ludir a la "pressió per no espifiar-la", perquè un petit error "pot espatllar el treball de tres mesos".

A Mediapro ja estan pensant en el següent treball: "Volem fer una sèrie de tres o quatre capítols sobre el seguiment dia a dia dels judicis: dels imputats, els advocats, dels familiars", en què es recolliria "tot el patiment, vivències i repercussió internacional".