¡Ai!, el dia que TV-3 deixi d'enfocar Waterloo

Em sembla que tenia raó Ricard Ustrell quan va advertir la nostra companya Marisa de Dios,Ricard UstrellMarisa de Dios abans que s’emetés la seva trobada amb Carles Puigdemont a Waterloo (Quatre gats, TV-3)Carles PuigdemontQuatre gats: «El programa no agradarà a algunes persones». M’atreveixo a pensar que, amb aquest «no agradarà a algunes persones», s’estava referint a la mateixa parròquia de fans i cheerleaders de Puigdemont. Efectivament, en aquesta segona trobada –la primera va ser fa un any, quan Ustrell era a ‘FAQS’–, el paisatge que ens ha dibuixat l’entrevistador era molt més realista, hi havia molta menys devoció.

Hi va haver un moment que a mi em va semblar definitori. Va ser quan estaven asseguts en una taula del despatx, prenent cafè en càpsules d’una Nespresso, i Ustrell li va preguntar: «¿Tem que l’oblidin?». I Puigdemont va contestar: «No, en absolut. Vaig venir a la capital d’Europa per posar un gran focus sobre mi, ¡no per apagar-lo!». «Un dels perills de l’exili precisament és aquest –el va advertir llavors Ustrell–. A aquest focus, a aquesta flama que s’ha posat sobre vostè, si des de Catalunya no se li dona prou altaveu, ¡acabarà apagant-se!». I Puigdemont va fer un gest, com si apartés de si un espectre tan tremend, i va assegurar: «No, ‘¡la flama és la gent!’». ¡Ahh! Per a algú que se sent exiliat, l’oblit ha de ser una cosa horrorosa, hi estem d’acord. Per això Puigdemont s’agafava a la il·lusió i parlava de la gent, del poble, que és precisament el gran recurs imaginari que tant han repetit:  «¡la voluntat popular, la voluntat del poble!». I resulta que el sentiment del poble català no és homogeni. Està dividit, com a mínim, al 50%.

Notícies relacionades

Una experiència més que religiosa

No faré crítica sobre els Sanfermines

O sigui, que no cap la via eslovena, que ara s’han tret del barret, perquè el que no recorden, ni volen recordar, és el que li va dir precisament el president eslovè Milan Kucan a Ricard Ustrell, el novembre del 2017 en aquell FAQS de TV-3: «Per proclamar la independència vam acordar que havíem de tenir com a mínim una majoria de dos terços». No només la tenien: van votar a favor més del 90%.

Que Puigdemont cregui que el focus sobre ell el manté el poble, és comprensible. Però és una il·lusió. El focus que el manté és TV-3. El dia que TV-3 deixi d’enviar càmeres a Waterloo contínuament, l’apagada serà tremenda.