La Constitució els omple la boca

He vist a la tele gloriosos especials sobre els 40 anys de la Constitució. Se n’omplien la boca. I moltes vegades també se’ls ennuvolava el cervell. A Tele 5 n’he vist un que sortia José Bono, i exclamava trasbalsat d’entusiasme i veneració: «¡Joan Carles I va engegar el franquisme a passeig! ¡Va estar amb la democràcia! ¡Va estar amb els temps!».

El meu canari flauta Papitu va canviar de canal immediatament. A Antena 3 TV n’he vist un altre que almenys va tenir la virtut d’haver posatMatias Prats al capdavant. Va imprimir a la narració un to despreocupat, humorístic, enginyós. ¡Ah! Davant de tanta reverència, una mica de dessacralització s’agraeix. Va fer un exercici enginyós. Va manar col·locar càmeres ocultes en una gran superfície de venda, i quan les senyores passaven per caixa per pagar amb la targeta de crèdit els exigien el permís del marit, o sigui, com en aquells temps que la dona, per ser dona, no podia tenir ni compte al banc, ni disposar d’aquest, si no era amb l’autorització de l’espòs, o del pare en cas que fos soltera. Home, ja sabem que el gag estava fet per ressaltar que la Constitució ens ha fet la mar de lliures i formidables, però almenys ha sigut entretingut, amb segones intencions, enmig de tant fervor.

Al TN vespre de TV-3 va passar una altra cosa. En lloc d’afegir-se a la pietosa commemoració s’han aplicat a ressaltar aquell moment tan tremend en què Adolfo Suárez, creient que tenia el micròfon tapat, anul·lat, li va confessar a Victoria Prego: «La major part de caps de governs estrangers em demanaven un referèndum sobre monarquia o república. I nosaltres vam fer enquestes i perdíem. Llavors jo vaig ficar la paraula Rei, i la paraula monarquia, en la llei, i vaig dir que s’havia sotmès a referèndum». O sigui, es va votar en referèndum la Constitució, amb el blindatge de la monarquia incrustada, amagada, dins. ¡Ah! Té raó TV-3 en assenyalar-nos aquest truc o artifici que Suárez es va treure del seu portentós barret de prestidigitador.

Notícies relacionades

Lliçons magistrals a ‘El hormiguero’

Grups ultracatòlics carreguen contra Sílvia Abril per les seves paraules sobre l’Església: «Si li pica, que resi»

En canvi hi ha una altra dada, també molt interessant i lluminosa, que TV-3 ha esborrat de la seva memòria. El 6 de desembre de 1978 aquest referèndum sobre la Constitució, a Catalunya va obtenir el següent espectre de vots: Sí, 90,5%; No, 4,6%; En blanc, 4,2%; Nuls, 0,7%. ¡Ah! Mi historia, algunos casos que recordar no quiero, deia el poeta.