Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Anuncien el tancament de TV-3 (rialles)

Ferran Monegal


Preocupats per les intencions de Vox, que desitja tancar Canal Sur, i més preocupats encara perquè sembla que el PP ha accedit a estudiar l'assumpte, Toni Soler i Jair Domínguez han escenificat a Està passant (TV-3) un tremend exercici. Els ha sobrevingut de sobte un malson: han imaginat que el PP, Cs i Vox aconseguien el 2019 majoria absoluta en el Congrés de Madrid. I que la primera mesura que prenien era tancar TV-3. ¡Ahh! Va sortir Jair vestit com vestien els presentadors de la tele del franquisme, i ens va comunicar que aquesta seria l'última emissió de la Televisió de Catalunya. Data en pantalla: 5 de desembre del 2019. Toni Soler ja ni va aparèixer perquè s'havia escapat a Brussel·les. I Jair, dins d'un dolor profund que el consumia, va demostrar un punt d'alegria: «M'han fitxat a TVE per fer un programa amb Cárdenas» va dir, mentre el tancament de TV-3 es consumava amb imatges a tota pantalla de Rivera, Casado, Santiago Abascal, Felip VI, Aznar somrient i contentíssim..., i tot això amenitzat amb l'himne d'Espanya a tota pastilla.

Home, el sarcasme de l’esquetx  ha sigut interessant i ben construït, però la situació que imaginen és inversemblant. No tancaran TV-3. No és aquest el camí. I menys ara que s'han tornat a repartir els càrrecs els polítics i han col·locat els seus soldadets en els punts clau, amb triomf d'ERC en el prorrateig, com ja vaig avançar que passaria fa mes i mig com a mínim. No, no és el camí tancar ni TV-3 ni Canal Sur ni cap altra cadena. Ho vaig dir fa un any quan es va arbitrar el 155. TV-3 no se l'ha de tancar, cal refundar-la. Ha de deixar de ser la tele privada en la qual l'han convertit, i tornar a ser el canal públic al servei dels que la financen, que són tots els habitants de Catalunya.

L'advertència de l’Està passant ha sigut un bon exercici humorístic. Li ha faltat només un punt d'ironia. Quan fa un any va circular el temor –poc creïble– que TV-3 podria ser tancada, em va explicar un espia que Sanchis, el director, ja tenia preparades quatre o cinc càmeres a la porta perquè emetessin l'arribada de les tanquetes de la policia. La ironia, el que és terriblement hilarant, és que avui, per cometre la barbàrie de tancar una tele, només fa falta fer anar a la Torre de Collserola un lampista amb unes tenalles, i que talli tres o quatre fils.