Ona Carbonell: "La meva entrenadora és més dura que els jutges de 'Masterchef'"

La disciplina d’Ona Carbonell ha portat la medallista olímpica i capitana de l’equip espanyol de natació sincronitzada a coronar-se triomfadora de ‘Masterchef celebrity 3’ en un duel final en què va derrotar Pau Vega amb un menú molt avantguardista. Les “mil hores al dia” que es va passar preparant-se amb els germans Roca per a la competició culinària han tingut els seus fruits i li han valgut per aconseguir unes quantes floretes dels jutges. “Aquí hi ha un nivell tècnic aclaparador”, li va dir Jordi Cruz quan va provar els seus plats de la final.

Se la va jugar en el duel final amb un menú amb una gran quantitat de tècniques avantguardistes.

Sí, vaig treure tota l’artilleria. No tenia res a perdre. El jurat sempre em deia que era molt prudent i havia d’arriscar, així que em vaig dir: “Farem totes les tècniques del món”.

Qui diria que guanyaria, tenint en compte que diu que no sabia ni fregir un ou i li feia por fins i tot bullir l’aigua.

¡Si és que els meus pares no ho entenien quan em veien a la final! Abans em feia por tot a la cuina i mai feia res. Tampoc tenia temps. Fins que, com en l’esport, m’hi vaig posar al màxim.

Ara que parla d’esport... És el segon any que un esportista guanya ‘Masterchef celebrity’, després de la victòria de Saúl Craviotto la passada temporada

Els valors que transmet l’esport i amb què vas aprenent en la teva carrera d’esportista ens van ajudar tant a Saúl com a mi. A nosaltres, la nostra entrenadora ens diu unes 300 vegades al dia que no és suficient, que s’ha de fer millor, així que crec que això també m’ha ajudat a anar encaixant totes les coses que havia de millorar i anar aprenent tan ràpid que podia.

O sigui, que la seva entrenadora és més dura que els jutges de 'Masterchef'.

Jo crec que sí [riu].

La disciplina de la natació sincronitzada l’ha ajudat a ‘Masterchef’, però suposo que el concurs culinari també l’ajudarà a partir d’ara en el seu esport. Per

 descomptat. ‘Masterchef’ m’ajudarà molt en la meva carrera perquè crec que tots els reptes en la vida et preparen per superar-ne d’altres en les facetes que siguin. I més sent davant de reptes fora de la teva zona de confort i en un àmbit que no és el teu. Tots els moments que hem passat en el concurs m’han fet més forta com a persona, no només com a esportista. I he après moltíssim dels meus companys: el millor que m’ha passat en el programa és poder haver estat amb ells. ¡Fins i tot he après interpretació amb Santiago [Segura] i Pau [Vega], que em feien exàmens!

¿No li fa ràbia que l’audiència pugui recordar aquesta edició només per les enganxades que hi ha hagut entre els concursants, sobretot entre Antonia Dell’Atte i Carmen Lomana?

No, jo crec que al revés, hi ha hagut bona relació. Fins i tot ahir vam ser-hi tots, menys tres que no van poder venir, veient el programa junts.

¿On van veure la final?

A casa de Macarena [Rei, la productora executiva], amb els meus companys, la meva parella, la parella de Boris, Alaska... Va ser superemocionant perquè ho havíem viscut, però no havíem vist el programa.

Vostè és sempre molt positiva, però Antonia Dell’Atte també la va atacar a la final. En la primera prova de la nit, la va acusar de no haver-li donat la gelatina i la va titllar d’ambiciosa.

És que és normal, la prova d’Eneko Atxa va ser duríssima. Són moments d’impotència i en què no tens les coses sota control.

¿Però vostè es considera ambiciosa, com li deia Antonia?

És clar, l’ambició és una cosa bona. El meu primer objectiu era no sortir la primera, i després, quan veia que m’anava quedant, els meus objectius anaven canviant, fins a arribar a la final.

Té un gran autocontrol. Mai ha entrat en les crítiques del jurat ni amb les pugnes dels companys. M’ho diu sempre Santiago Segura. És que estic acostumada a entrenar moltes hores i sota molta pressió, buscant l’excel·lència, intentant donar sempre més perquè mai és suficient. Una de les coses més meravelloses que t’ensenya l’esport és la feina en equip i que un de sol no fa res. I a ‘Masterchef’ he intentat entendre-ho d’aquesta manera.

¿Quin és la pròxima meta, els Jocs de Tòquio 2020?

 Abans tinc el Mundial de Corea del 2019.

¿I ja està de nou centrada en la natació sincronitzada?

Del tot. Els fogons ja es van acabar fa un temps i ara estic entrenant un munt d’hores cada dia. A les set del matí ja estic a l’aigua.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

¿És tan bona en tot el que es proposa?

¡No! En tots els esports fora de l’aigua semblo un ànec marejat. Em queden moltes coses per aprendre i d’altres no les aprendré mai, com cantar. ¡Que mai em portin a ‘OT’ perquè no deixaria de ploure en un any!