ENTREVISTA

Àngels Barceló: «M'està costant explicar a Madrid el que passa a Catalunya»

La periodista catalana, que fa 10 anys que està al capdavant del programa 'Hora 25', diu que fa falta convèncer els joves de les bondats de la ràdio

La presentadora dels informatius de TV-3 i de Tele 5 assegura que va deixar la tele perquè no suportava la pressió de les audiències

ialvarez45331447 television teletodo angels barcelo181004174852

ialvarez45331447 television teletodo angels barcelo181004174852

8
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa 10 anys que està al capdavant del programa Hora 25 de la Cadena SER, encàrrec que va acceptar amb orgull per ser la primera dona que el dirigiria. I ara encara una nova temporada sense perdre les ganes, perquè l’actualitat no l’hi permet. En la seva llarga carrera, Àngels Barcelóque va rebre l’any passat el premi Ondas a la millor presentadora de ràdio, ha tingut el privilegi de donar en directe notícies tan transcendentals com l’atemptat de l’11-S a Nova York i el final d’ETA. Ara li agradaria poder deixar de parlar de Catalunya. 

Després de 10 anys al capdavant d’Hora 25,  A hores d’ara o l’agafes amb ganes o millor et retires. I jo l’agafo amb ganes, perquè l’actualitat tampoc em deixa baixar el ritme. Hi ha poques opcions d’avorriment.

L’ha començat parlant de màsters i fins i tot d’una dimissió. He fet un màster en màsters. A més, ha sigut una sorpresa, perquè pensava que l’arrencada estaria molt relacionada amb Cataluya, tot i que també ho ha sigut. Però la temporada passada no ens hauríem pogut imaginar que parlaríem d’una moció de censura i d’un canvi de Govern. I hem arrencat amb la dimissió d’una ministra, que en aquest país no és un fet corrent. 

Vostè s’ha definit com una calatana "desolada". Ho vaig dir quan hi va haver la proclamació d’independència en aquell ple de l’octubre de l’any passat, perquè jo no ho he amagat mai: no soc independentista. Sí, he pensat sempre que amb una votació és més fàcil resoldre aquest problema, però sempre seguint unes normes, les que marca l’Estatut. L’any passat vam viure una molt mala època per a Catalunya.

Parlava de retrocés.  Sí, sí, perquè al final no només no tenim una república, sinó que anem camí de tenir menys autogovern. I de fet, durant un llarg període, amb el 155, n’hem tingut zero. Ens ho hauríem de fer mirar, els catalans.

Amb l’equip d’informatius de TV-3: Jordi Llompart, Jaume Barberà, Helena Garcia Melero, Eduard Boet i Carles, en primer pla, Francino / TVC

¿Com a catalana a Madrid se sent més que mai en el punt de mira?  Sempre he tingut la sensació que he hagut d’explicar moltes coses, però molt abans que es parlés del procés, perquè estic a Madrid des del 1997.  Coses que no s’entenien, però no només a Madrid, tampoc en altres parts d’Espanya. Tot i que sempre m’hi he sentit còmoda, benvinguda, acollida... No he tingut mai cap problema personal per ser catalana i no m’he canviat el nom. El que passa és que ara no entenc el que està passant, i per això m’està costant molt explicar-ho.

¿Hi ha més prejudicis cap als mitjans? Hi ha un problema en aquest país, no només a Catalunya, sinó també a Espanya. La gent només vol escoltar els qui opinen com ells. En la Cadena SER hi ha pluralitat d’opinions i a mi m’ho diuen des de Catalunya:  "Jo ja no escolto la Cadena SER". I els dic: "Doncs no saps el que et perds". Et perds la possibilitat d’escoltar una altra gent que pensa diferent de com ho fas tu, una cosa que enriqueix el debat, el diàleg... No només en el tema del procés,en qualsevol qüestió. 

Per la seva franja horària, Hora 25 Sí. La nostra competència directa no són els nostres companys, sinó la tele. Als oients els dic: "Planteja’t si prefereixes seure davant de la tele i consumir el que et vagin oferint o buscar la ràdio en el dial. No dic el meu programa, que espero que sí, també Onda Cero, la COPE... Una estona de ràdio que t’ofereix la possibilitat de reflexió, d’entendre les coses... Perquè tenim més temps per explicar-les. T’ofereix entreteniment, la possibilitat de ser a casa, gitant-te o preparant el tàper, escoltant informació amb què te n’aniràs al llit tranquil. Que et poses a veure en la tele segons què i te n’hi vas enfadat.

Sorprèn que la ràdio encara tingui un públic tan fidel. L’oient d’Hora 25 és d’una fidelitat absoluta, perquè té moltes temptacions a aquelles hores de la nit. Qui escolta Hora 25 és perquè vol escoltar Hora 25.  També parlo per qualssevol dels programes amb què comparteixo franja. He d’agrair-los un a un que en lloc de seure davant de la tele ens escoltin.

¿Fa vertigen baixar del milió de radiooients? Hem baixat del milió un parell de vegades. La primera vegada quan els programes de la meva franja vam retallar mitja hora del programa. I en l’últim EGM, estem a punt de fer-ho. És clar que fa vertigen baixar del milió. Però no és perquè la gent hagi marxat a la competència, sinó perquè deixa d’escoltar aquesta franja. A la ràdio hem de fer una reflexió de qui és a l’altre costat. La gent no sempre posa el transistor a l’hora del programa, sinó que té diferents maneres de consumir la ràdio. Potser ens hem de plantejar una altra manera de mesurar els consums i un altre tipus de programes.

El mateix li passa a la tele. Sí. Tinc una filla de 25 anys que mai veu la tele en directe, sinó quan pot. Jo mateixa, les sèries les veig una estona abans de ficar-me al llit. I la ràdio, igual. El nostre repte és adaptar els nostres formats, perquè puguin ser escoltats en qualsevol moment.

Amb Javier Valentí, Hilario Pino i Vicente Vallés, a Tele 5 / MEDIASET

¿Ens movem més per les dades d’audiència? Sempre ha sigut així. Jo vaig deixar la tele perquè no suportava aquesta pressió. M’obligava a fer uns informatius amb què jo no estava d’acord: pensant en l’audiència i no en la informació. I jo soc periodista. A la ràdio, afortunadament, els mesuraments són cada tres mesos. Si la dada és bona, et dona una alegria. Però et dura 24 hores, perquè s’ha de continuar treballant. I si la dada és dolenta, s’ha de pensar que alguna cosa estem fent malament. Però a la ràdio no vivim pendents de les dades. Només de la publicitat, que d’això vivim. 

¿Té pla B [Riu] Siempre hem d’estar preparats per a això. Els que som al capdavant d’un programa tenim contractes que finalitzen. I l’empresa és lliure de renovar-te’l o no. Però la sorpresa sempre t’arriba, tot i que molt interiorment sàpigues que això et pot passar. ¿El meu pla B? Compleixo 55 anys. Potser seria continuar fent una cosa relacionada amb el periodisme o dedicar-me a altres coses. Fins i tot, parar una època. Fa molts anys que estic vinculada a la informació diària i, de vegades, baixar d’aquest autobús és bo per a la salut.

¿Què li semblaria un programa tranquil a la tele? No m’interessa especialment la tele.

¿No sent la necessitat de sortir a la pantalla? Vaig sortir per la tele durant moltíssims anys i vaig pensar que potser em generaria algun tipus de problema no fer-ho. Tot i que la vaig deixar per decisió pròpia, em vaig arribar a plantejar si no ho sabria gestionar. I no m’ha passat. A més, ara mateix no hi ha cap espai en què jo em podria sentir còmoda fent el que sé fer, que és periodisme. Estic bé on soc ara.

Com a dona no sembla haver topat amb aquell sostre de vidre. No ho he tingut ni més fàcil ni més difícil. A Tele 5 hi vaig anar per dirigir un informatiu i a la Cadena SER he dirigit A vivir que son dos díasi un programa que mai havia tingut una dona al capdavant com és Hora 25, cosa que em va omplir d’orgull i satisfacció. Ho he notat en algunes coses, però no en l’evolució de la meva carrera. Després sí que hi ha certs comportaments masclistes i es veu perfectament a la televisió amb els estàndards de les dones que són al capdavant de programes. ¿Quantes dones de 55 anys són al capdavant d’un programa a la tele?

Però quan va apostar per anar a Madrid, se la va acusar d’abandonar la seva família a Barcelona. Això no l’hi diuen a un home. Mai m’ho han dit a la cara. Però sí que he hagut d’explicar moltíssimes vegades com he gestionat la meva vida. Però és que aquesta nena té un pare, no soc mare soltera. Els meus pares, tot i que eren molt tradicionals, en cap moment em van dir "què fas marxant i deixant la teva família". Sempre he tingut el recolzament del meu entorn. Però sí que he hagut de donar moltes explicacions de com m’he organitzat. Tinc capítols per explicar un llibre.

Potser serviria per a moltes dones. Plantegi-s’ho. Potser sí.

Notícies relacionades

L’Ondas que li van donar l’any passat valorava la seva capacitat d’innovar. ¿Costa més fer-ho a la ràdio? No ho sé. Potser perquè no hem tingut la pressió de l’audiència diària, no hem tingut la necessitat d’obrir el debat d’adequar-nos a les noves tecnologies. Tot i que per a nosaltres han sigut una benedicció, perquè et permeten escoltar la ràdio des de qualsevol lloc. Però ens falta convèncer els joves de les bondats de la ràdio. La joventut, tot i escoltar la ràdio a la carta, no tenen aquella cultura radiofònica que teníem nosaltres. Hem de fer l’esforç per captar nous clients.

Ha donat notícies transcendentals, ¿quina li agradaria no haver de donar i quina voldria donar? M’agradaria deixar de parlar de Catalunya, perquè la situació s’hagi normalitzat. Deixar de parlar de refugiats, d’immigrants, de naufragis.... Però, lamentablement, ens queda molt encara. ¿Quina m’agradaria donar? Durant molts anys els periodistes vam tenir la resposta recurrent del final d’ETA i jo vaig poder donar-la en directe un vespre d’octubre.