TVE: de la manipulació al desgavell

Vestits de negre. I amb cinta aïllant que li tapava les boques. Així s'han manifestat, una vegada més, una immensa majoria de treballadors dels serveis informatius de TVE. Exterioritzaven la seva indignació davant la maniobra del PP, que vol continuar tenint TVE al seu servei.   Home, el que ha aconseguit en pocs anys el búnquer incrustat a les zones clau té un mèrit indiscutible. A tots els terrenys, no només en els informatius. En matèria de ficció, per exemple, el control de qualitat sobre les sèries que compren amb diners públics és demencial.

Dimecres van estrenar La otra mirada,La otra mirada telesèrie sobre una escola de senyoretes a la Sevilla del 1920. Excel·lent exercici, amb una actriu, Patricia López Arnáiz, que captiva des del primer minut.  Bon retrat d'aquella Andalusia, aquella Espanya, on les nenes de bona família eren instruïdes per triomfar al mercat de la carn conjugal, quan elsseñoritosamb cognoms llargs i importants seleccionaven esposa amb els mateixos criteris que a les fires de bestiar dels seuscortijos. Com és possible, em pregunto, que el mateix equip que ha comprat aquesta excel·lent sèrie per al dimecres, es gasti els nostres diners dijous amb la pèssima Fugitiva,Fugitiva un serial de tercera regional que destrossa els actors i les actrius amb un guió adquirit en alguna de les subhastes de demolició que pul·lulen en els subcircuits més sòrdids. Conseqüència d'aquest caos de control de qualitat: la sèrie La otra mirada no va arribar ni als dos dígits de quota de pantalla. És a dir, l'audiència, desconcertada, no veu en TVE una plataforma fiable ni tan sols en matèria de telesèries.

Podríem parlar, una vegada més, del trist paper de José Mota José Mota, forçat a fer caspa en lloc d'ironia o humorisme. Aldes-Informe Semanal –per seguir amb el desastre–cada setmana baten rècords. Dissabte, parlant de Cifuentes, deien: «En el trànsit del que s'hauria d'haver tingut, un màster, a tenir el que no s'hauria d'haver tingut, unes cremes, la responsable pública Cifuentes va ofegar en la nostàlgia...». ¡Ahh!  A qui ha escrit aquesta  filigrana li haurien de donar el Príncep d'Astúries de literatura fantàstica i miratges.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

O sigui, que l'actual equip del búnquer directiu cavalca cap a la inutilitat més absoluta. Si creu el PP que aquesta TVE, tan seva, l'ajudarà a guanyar les eleccions, van llestos.