A 'SALVADOS'

Mercedes Milá: "La Monarquia ha de seure amb la gent del carrer"

La periodista parla amb Jordi Ëvole dels polítics, de Felip VI, de la llibertat d'expressió a les cadenes i confessa la seva lluita contra la depressió i les seves enormes ganes de tornar a la tele

mila

mila

4
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mercedes Milá en estat pur. Aquesta és la dona que admira Jordi Évole i la que així es va mostrar durant l'hora d'entrevista que el programa 'Salvados' (La Sexta) li va dedicar aquest diumenge per deixar-la parlar (poca cullerada hi va poder ficar Évole davant un remolí semblant) sobre com ha canviat la tele en els seus 40 anys de carrera, dels polítics que va tenir l'ocasió d'entrevistar i de com es va involucrar fins al moll de l'os en 'Gran hermano'. Un 'reality', per cert, que li va provocar dos dels sentiments més intensos de la seva vida: la felicitat, després d'una ruptura sentimental, i l'estrès que la portaria directament a la depressió.

Començava el programa amb una cita a Miramar (després de caure de la moto i un turmell lesionat), "l'origen de la meva vida", segons va exclamar la periodista, que li va muntar a Évole una espècie de Sant Jordi avançat: li va portar tres llibres que autoedita la seva llibreria (encara que només n'hi va regalar un) i una rosa blanca que era tota una declaració de principis. "Ni vermella ni groga. Blanca. La de la pau". I un aclariment: Milá va posar com a condició que li paguessin, però Évole va accedir perquè era per a una bona causa: els 10.000 euros van anar directes a Open Arms. "L'única oenagé que salva persones al Mediterrani", va afirmar.

Aznar, Botella i Suárez

Una vegada al plató que 'Salvados' havia reproduït als antics estudis de Montjuïc, la conversa va fluir (i es va desbordar gairebé tant com l'Ebre) amb les sempre interessants anècdotes de la Milá. Com quan es va obstinar a treballar a la tele i va començar des de baix (portant cafès, fins i tot), i quan va estripar i va tirar el teletip de l'atemptat de Carrero Blanco: "Pensava que era una explosió més de gas a Madrid", reconeixia.

"Els assessors van matar les entrevistes a polítics"

O de les entrevistes a la parella Aznar-Botella, en què ella reconeixia que trobava a faltar "una nit boja"; a Adolfo Suárez, que li confessava les seves gangrenes bucals, i a Rodrigo Rato, que explicava que el PP generava confiança ("¡Quin tros de cabró que ets, Rodriguito!", va exclamar). Unes entrevistes ara impensables, perquè van entrar en escena els assessors. "Els assessors van matar les entrevistes a polítics. Per això me'n vaig anar", va assegurar.

La periodista també va recordar amb nostàlgia quan a TVE hi havia total llibertat. "A les privades mai ningú em va dir el que havia de fer o dir. En el moment que un Govern pensa que una tele li és útil i la vol controlar, aquí s'acaba la llibertat d'expressió". I per això fa un any va estar a punt de tornar, però no va poder ser per considerar-la "una noia incontrolable, incòmoda, perillosa...". "I això per a mi és una medalla", va advertir irreductible ella, que opina que "els insults van amb el sou".

El discurs de Felip VI

¿Incontrolable, incòmoda, perillosa? La prova és la reprimenda que li clavava a Felip VI pel seu discurs després de l'1-O: "Es va posar davant més gent a Catalunya que la que a Espanya l'aplaudiria. No ha tingut empatia amb la gent que va patir la violència per un referèndum...", es queixava. I, en referència a la seva última visita fa uns dia a Barcelona, assegurava: "S'ha reunit amb jutges i ha sopat amb empresaris. Si la Monarquia vol salvar-se, ha de seure amb la gent del carrer".

Més moments de la seva carrera: el seu apassionat treball per desmentir el rumor de la mort per sida de Miguel Bosé el 1992, el seu enfrontament a uns Ultrasur en el seu programa... I només un límit: "No mentir, no manipular, no utilitzar el morbo, sinó l'espectacle..." I llavors sorgeix 'Gran hermano', el programa que ningú entén que defensés a mort: "Un ésser humà pot aguantar una ficció només unes hores", diu en defensa de l'autenticitat del format.

GH: del cel a l'infern

Encara que per a ella 'GH' va ser alguna cosa més: la seva taula de salvació per reflotar després d'un amor trencat ("a 'Gran hermano' vaig ser feliç"), que la va acabar llançant als braços d'un dels monstres que habiten aquesta societat moderna: la depressió". "Per excés de feina. Tu em preocupes una miqueta, Jordi; treballes massa i no sé si et preocupes del teu nen, que has d'atendre'l", a la qual cosa Évole la va emplaçar a fer-li psicoanàlisi darrere les càmeres.

"Em truquen de totes les cadenes menys els meus: Mediaset"

Notícies relacionades

Lligat de mans el monstre (que no destruït) gràcies a "la química, la meditació, la literatura...", la periodista reconeixia les seves terribles ganes de tornar a la tele, sobretot per "l'amor de la gent". "Em truquen de totes menys els meus: Mediaset. Tinc on escollir". ¿I com va viure Mediaset la seva depressió? "Les empreses tenen poca consideració amb els problemes personals dels seus empleats. Recursos humans és una mentida: ni són recursos ni són humans".

 I, després de transmetre al llarg de l'entrevista un missatge: "Hi ha esperança, de la depressió se'n surt", i reconèixer que mai va tenir por del poder "és el que té de bo l'aristocràcia", va finalitzar amb l'epitafi que podria presidir la seva tomba: "Va ser honrada i fidel". I incontrolada, incòmoda i perillosa. I a molta honra.