Tènue reflex de l'atemptat d'Hipercor

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Han recreat a Cuéntame... (TVE-1) el terrible atemptat a l’Hipercor de Barcelona (1987). O sigui, que en aquest últim capítol de la temporada 19 han tornat a l’esperit que tenia aquesta sèrie quan es va començar a emetre, i que a poc a poc ha anat perdent: que a través de la família Alcántara es reflectissin els grans successos que van commoure el país, per cruents que fossin. El disseny del guió d’aquest capítol ha col·locat el joveníssim Oriol, fill de la Irene, i  Marco, l’actual nòvio de la seva mare, precisament dins l’Hipercor. Hi havien anat a comprar. I tot i que salven la vida, l’explosió els toca de ple. Des d’un punt de vista escènic, és a dir, vista la recreació televisiva d’aquell atemptat tan dramàtic, s’adverteix escassetat de mitjans. La dimensió que va tenir l’atemptat del 1987 va ser tremenda. Els que tenim anys encara ho recordem amb horror. La versió que n’hem vist a la sèrie ha tingut la virtut de no furgar en el morbo, ni en la truculència. Això s’ha d’agrair. Però la reconstrucció del moment semblava feta escatimant pressupost. I aquesta sèrie, malgrat l’opacitat que regna a TVE sobre les factures que es paguen –en gran mesura amb diner públic– a les productores, sembla que gaudeix d’un altíssim pressupost. L’impacte visual que hauria d’haver tingut l’acte criminal més important de la història d’ETA, hem vist que s’ha diluït a base de primers plans, d’enfocaments curts, la qual cosa ha minimitzat la dimensió de l’atemptat. Vist ara a Cuéntame..., semblava una explosió de reduït volum i de relatives conseqüències.  Una cosa és la recreació sòbria, austera, sense efectismes tremendistes o groguistes, i una altra és minvar el que va ser una enorme commoció.

Més fidelitat trobem en el moment en què Toni Alcántara, que treballa com a presentador del Telediario de TVE, entra en directe a l’Especial informativo que de seguida es va emetre sobre l’atemptat de Barcelona. La seva al·locució és absolutament fidel a la que va tenir lloc l’any 1987, quan el periodista Luis de Benito, llavors director i presentador de la segona edició del Telediario, va interrompre la programació habitual per posar-se al capdavant de la informació sobre l’atemptat. Contrasta aquesta admirable rapidesa del 1987 amb el menyspreu i l’horror al directe que tenen els actuals caps de TVE-1.