La rara catarsi del ministre de l'Interior

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

ACuerpo de élite (A-3 TV) s'ha produït un succés sorprenent. El ministre de l'Interior, que interpreta Joa-quín Reyes, ha tingut un moment, un rapte, un instant de catarsi i de purificació, i s'ha presentat davant la premsa demanant perdó. Els ha dit: «Ha arribat el moment de dir-los la veritat. Fins ara els he estat mentint. M'he adonat que no serveixo per a la política. No tinc picardia, ni egoisme, ni tan sols mala llet. Bàsicament soc una bona persona. Mai m'he sentit integrat amb el Govern. Vaig cridar en silenci '¡No a la guerra!', suporto en secret el matrimoni gai, fins i tot em manifestaria en contra de la 'llei mordassa' si no ho impedís la 'llei mordassa'... ¡Soc diferent!». I el gloriós cos de premsa allà congregat, tots atònits, li va dedicar una ovació. Home, en realitat a aquest ministre, que és un cataplasma, un inútil i un incompetent, aquest gest li surt, perquè se sent menystingut pel president del Govern, que no el convida ni a escudella ni a res, i passa d'ell olímpicament. O sigui, que el que vol és prosperar i arribar a vicepresident. Però no ha deixat de ser una escenificació interessant. Un ministre de l'Interior demanant perdó i confessant que menteix contínuament és una valuosa raresa. Potser aquesta sèrie còmica, després de sis capítols dibuixant el ministre com un perfecte inepte, un gamarús sapastre i risible, ha volgut tenir un detall humà, redemptorista, cap a ell. No feia falta. L'estil d'humor d'aquesta comèdia no és sagnant. Si haguessin pres com a model alguns ministres de l'Interior reals i autèntics, el to de broma despendolada s'hauria transformat en àcid sarcasme, banyat en les clavegueres interiors del seu propi ministeri.

Notícies relacionades

EL PITJOR

De tots els programes que han furgat sobre el cas del nen Gabriel, s'emporta el primer premi el de dilluns a Sálvame limón (Tele 5). Mentre ens explicaven que el fèretre del nen ja estava entrant a la capella ardent, transitava per la pantalla un cartell escalfant l'estrena del reality Supervivientes que deia: «María Lapiedra reconeix que s'oferiria a canvi de menjar». O sigui, ens advertien que estiguéssim atents perquè, si hi ha fam, s'obrirà de cames. Coexistia aquest avís amb una foto del Gabriel presidint el plató. Triïn vostès mateixos el qualificatiu que els correspon.