Anar al contingut

Carlos Sobera, un nen i un tambor

Ferran Monegal

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal / {periodico}

Eencara estem en festes nadalenques. De seguida arribaran els Reis d'Orient. I a la tele premen l'accelerador traient nens a escena. ¡Ahh! La capacitat de despesa infantil en aquestes dates és fabulosa. S'ha d'incentivar els fabricants de joguines perquè posin anuncis. Com va dir Paolo Vasile una vegada, amb un pragmatisme comercial portentós: la tele és una plataforma d'anuncis, els programes que s'intercalen entre ells són l'anècdota. Ara mateix, en col·laboració amb la productora Warner Bros, Tele 5 està llançant uns programes especials titulats Little Big Show. És com una espècie de Tú sí que vales, però treballant amb nens a partir de 4 anys.

¡Ah! La voracitat del negoci televisiu no té manies amb l'edat. Quan una criatura ja s'aguanta dreta per si mateixa, la tele plana sobre ella. He vist un nen de 6 anys, Hugo, que diuen que ho sap tot sobre Miquel Àngel, el gran artista del renaixement. Hugo repetia com un lloro la seva biografia, apresa de memòria. No estic segur si a aquella edat sabia exactament el que anava repetint. En un moment donat, per prolongar una mica el xou, van posar un home estàtua en escena, disfressat de Moisès. I Hugo, que no té un pel de tonto, va exclamar sorprès: «¡S'està movent!». O sigui, aquest nen va resumir, sense saber-ho, allò que deia Dalí i que el molestava enormement: «El mínim que se li pot demanar a una estàtua és que s'estigui quieta».

He vist un altre nen, Miguel, de quatre anys, de Valdepeñas, que va sortir amb un tambor. Al principi ens va fer un salt el cor: vam témer que anés a imitar aquell inquietant -i una mica macabre- Oscar Mazerath,que Günter Grass va immortalitzar a El timbal de llauna. Però ens vam tranquil·litzar de seguida: Miguel tocava el tambor amb certa habilitat, amb simpatia, i sense senyals tètrics. Era només un timbaler innocent, acabat de sortir de la llar d'infants, i enganxat per la tele. En realitat a qui enganxa la tele és als pares. Els fa seure entre el públic i la càmera els enfoca a canvi de prestar el nen, o la nena, perquè faci alguna cosa.

Aquest programa té un avantatge immens: el presenta i el coprotagonitza Carlos Sobera. Gràcies al seu savoir faire, la seva ductilitat i la seva simpàtica manera de relacionar-se amb els nens, la cadena ha evitat un més que probable advertiment de la fiscalia de protecció al menor.

0 Comentaris
cargando